Hola bona nit!!
Com podeu veure, és una mica tard. Són les 12 de la nit i encara estic aquí amb el meu bloc. La veritat és que feia bastant de temps que no el feia servir però ara l’he tornat a agafar amb moltes ganes, com alguns ja podreu haver vist...jejej
El motiu real d’aquest escrit, és que vull fer una reflexió sobre un esdeveniment que m’ha succeït avui mateix amb la meva mare mentre acabava d’enllestir el meu e-portafoli.
Després de quatre dies asseguda a la cadira del meu escriptori davant l'ordinador penjant treballs que tenia pendents de l’any passat i posant els nous d’aquest any, la meva mare ha vingut a veure'm fa un ratet a la meva habitació. Després de mirar durant cinc minuts tot el que jo anava fent en el bloc (penjar treballs, fer comentaris, escriure noves entrades, etc.) sense entendre res de res, em diu: “Nieves, y por que le dedicas tantas horas a eso si luego no lo va a ver tanta gente....??” aquesta pregunta, com podeu veure, és d’una mare una mica preocupada per mi perquè no m’aixeco de la cadira fent la meva feina....jejeje
Però la veritat és que després de formular-me aquesta pregunta, he de reconèixer que em vaig quedar pensant la resposta durant uns segons. En un principi no s’havia què respondre perquè mai m’ho havia plantejat. Però la veritat és que ara que hi penso, és una molt bona pregunta: Perquè dedicar tantes hores a una feina que al cap i a la fi no ens paguen, que no ens avaluaran ni la meitat de les hores que li hem dedicat i que pot ser, per què no, ni tan sols veurà una petita part de la població....??
Després d’una estona de reflexió, vaig cridar a la meva mare, que en aquell moment estava recollint la cuina després de dinar, i li vaig dir: “Mira mamá, he estado reflexionando sobre la pregunta que me hiciste y he llegado a la conclusión de que le didedico tanto tiempo a mi portafolio por los siguientes motivos:
En primer lugar, por que creo que el bloc es una herramienta de trabajo que realmente ayuda a adquirir un aprendizaje auònomo y profundo, cosa que tenemos claro con nuestros alumnos pero no tanto con nosotros mismo. Gracias al bloc, podemos buscar notícias, videos, otros trabajos y tambien podemos compartir y comentar los nuestros lo qual conlleva un tiempo de reflexión que ayuda a todo ello.
En segundo lugar, por que creo que el bloc es una plataforma que te permite relacionarte con personas de todo el mundo, compartir experiencias, conocimientos, aprendizajes y vivencias, por que es tan rica que te permite colgar fotos, videos, power points, documentos word, pdf, audios, a través de plataformas como slideboom, slidshare, fliker, youtube, scribd, glogster y muchos otros que me aun me quedan por descubrir.
En tercer lugar, por que tal i como argumento en la entrada titulada “l’ensenyança del futur” del bloc "Recursos d'interés", creo firmemente que la enseñanza del futuro esta encaminada hacia esta nueva forma de enseñanza-aprendizaje. Por que ya no habrá mas mochilas cargadas de libros sinó que , como dice el video, todo estarà en las nubes. Lo cual permitira todo un nuevo abanico de posibilidades y oportunidades de aprendizaje.
En quarto lugar, por que el portafolio es una plataforma que me ha permitido crear un espacio propio en el que poder poner todo lo que yo quiera, des de trabajos pasando por comentarios de notias, hasta aspectos personales como puede ser el power point sobre el viaje de la boda de plata de mis padres.
En quinto lugar, por que éste me servira de cara al trabajo de fin de carrera donde tendre que defender mis aprendizaques adquiridos a lo largo de la carrera ante un tribual. Por tanto, el bloc me servira como herramienta para evidenciar las competencias adquiridas en dicho proceso.
Y por último, pero no por ello menos importante, simplemente por que me gusta y me apetece dedicar parte de mi tiempo en confeccionar un espacio donde poder encontrar la història de mi vida académica. Por que unque no lo viera nadie, tendré la satisfacción de haver realitzado un trabajo de esta categoria con el mérito y esfuezo, ganas e ilusión que éste conlleva.”
Moltes gràcies pel vostre temps i recordeu:
“El bloc no és una pèrdua de temps. És una inversió de futur del nostre aprenentatge al llarg de la vida”.
Per cert!! sabeu que em va contestar la meva mare després de dir-li tot això?: “Sigue hija sigue, que llegaras lejos”.
Jejejejeje
Una abraçada a tothom!
La classe d’avui de l’assignatura d’Aprenentatge de les llengües en contextos multilingües, ha estat tan especial com la que vam fet el dia 26 d’abril quan vam rebre la visita de magnífic autor Bernat Joan. En aquest cas, ens ha visitat na Iolanda Bonet. Iolanda és una magnífica escriptora de literatura infantil i per a adults, i treballa com a assessora d’una associació anomenada EAIT (Equip de Suport d’Alumnats d’Iniciació Tardana).
Dilluns 17 de maig
Na Iolanda, ens va explicar de manera molt amable i propera, en què consistia la seva feina. Ens va comentar, que aquest projecte s’inicià a Eivissa fa 18 anys, ja que als anys 60-70 com a conseqüència de la prohibició del català, no es plantejaren la possibilitat d’ensenyar la llengua als nouvinguts. L’EAIT és una associació que s’encarrega d’assessorar en matèria d’educació a persones que, per raó de procedència (nació, cultura, llengua...) o de calendari, s’han incorporat tardanament al nostre sistema educatiu.
Aquestes persones nouvingudes, procedeixen dels racons més insòlits de la terra, continuà explicant. Ens va dir que el més llunyà que tingueren va ser un noi de Tasmània. Encara que també procedien d’Equador, de la Xina, del Japó, de Mèxic, de Cuba i del Marroc, entre d’altres llocs. A més a més, aquestes persones venen amb una cultura, una llengua i una tradició diferent a la nostra. És per això, ens explicà la Iolanda, que per exemple els uruguaians queden atabalats quan els hi diuen que aquí han de pagar els llibres del col•legi perquè al seu país l’educació és gratuïta. La Iolanda, va destacar també el cas de l’institut IES Miquel Terrades de Barcelona on el 95% dels alumnes eren immigrants.
Llavors, per fer una classe una mica més pràctica, la Iolanda ens va convidar a fer un joc d’imaginació. Ens va dir que havíem d’imaginar-nos un noi/a, la seva edat, i el lloc de procedència. Així, va sorgir la Gislen de vuit anys i procedent del Marroc. Des del propi departament de l’EAIT on treballa la Iolanda, informen als pares d’aquests nens sobre tot allò que necessiten per inscriure la seva filla al col•legi (papers, documents escolar, targeta sanitària etc.). També, des de mediació (què és un programa pilot), fan una entrevista a les famílies, a la nena i als seus germans si en té. Durant aquesta entrevista, els demanen dades personals com ara el nom, l’edat, si té germans (per tal de posar de immediat un procés de reorganització familiar, és a dir, ajuntar als germans al mateix centre), durant les entrevistes també es solen detectar possibles necessitats educatives específiques, se’ls hi pregunta la llengua que parlen (na Iolanda en explicà el cas d’una família que a casa seva parlaven fins a 6 llengües diferents de manera indiscriminada), se’ls pregunta si treballen els pares, si parlen el castellà i/o el català (en cas que no entenguin la llengua, disposen d’una servei d’interlocució amb el que poden comunicar-se mitjançant un traductor de Palma per telèfon), si tenen algun tipus de necessitat amb els serveis socials (en cas afirmatiu es posen en contacte amb ells de manera immediata), entre d’altres qüestions. Na Iolanda, en va comentar que aquestes entrevistes estaven molt bé estudiades per poder extraure d’elles molt més del que demanen observant les famílies.
Finalment, continuà explicant la Iolanda, una vegada tenim tot llest i la Gislend a l’escola, li assignen una aula d’acullida segons el seu grau d’enteniment de l’idioma, on serà amb més nens nouvinguts com ella. Aquestes aules d’acollida, es divideixen segons el grau d’enteniment del nen en: 1) TLC (Taller de Llengua i Cultura), destinant a nens que no parlen res de la nostra llengua. De les 25h de classe lectiva a la setmana d’un centre, aquest nens han de fer entre 18-19h de suport; 2) AA (Aula d’Acollida), destinat a nens que parlen una mica l’idioma. Han de fer al voltant de 14h de suport a la setmana; 3) S. (Suport), destinat a nens que ja estan quasi plenament integrats. Només han de fer 2 o 3h de suport a la setmana. D’aquesta manera, ja tenim a un nen nouvingut integrat al nostre sistema educatiu i a la nostra cultura.
En darrer lloc i abans de finalitzar la classe, la Iolanda Bonet ens va fer un seguit de recomanacions molt i molt interessants sobre diferents llibres per tal d’ajudar als nostres futurs nens a integrar-se (*aquestes les podreu trobar al bloc de primer). D’aquesta manera, ens va facilitar una bibliografia amplíssima que de segur ens serà molt útil com a futures mestres d’Educació Infantil.
Bernat Joan i Marí va néixer a Eivissa l'any 1960, en el si d'una família pagesa. Tant son pare com sa mare s'ocupaven de les feines del camp. El pare, a més, treballava de picapedrer, després d'haver treballat com a saliner durant molts d'anys, a les salines d'Eivissa. Estudià les primeres lletres al col·legi de Sant Jordi de ses Salines i després cursà batxillerat al Seminari (antic centre religiós reconvertit en escola privada, actualment concertada). L'ambient del seminari era liberal, malgrat el caràcter confessional del centre i la suposada orientació d'acord amb el règim. La major part dels professors celebraren la mort del general Franco, i d'estranquis alguns començaven a introduir, molt tímidament, alguna referència a la cultura catalana. El tema de la llengua encara era tabú, malgrat que tothom, col·loquialment, parlava en català.
Quant a estudis universitaris, es decantà per la Filologia i, més concretament, per la Filologia Catalana. Cursà estudis a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1977 i 1982, en què es llicencià. Aquesta època fou decisiva per a la seua formació intel·lectual. Entrà en contacte amb els grups de la societat civil (i de l'acció cívica i política) favorables a la normalització de la llengua catalana, de la cultura catalana i de la nació catalana en general. Inicialment, el seu accés a l'interès per la cultura catalana el féu a través de la connexió amb grups de tendència llibertària. En els anarquistes, el jove estudiant hi trobà persones que volien la llibertat per sobre de tot, que defensaven els drets de l'individu i de la societat i que eren radicalment contestataris amb l'Estat i amb l'ordre establert. A partir de l'aprofundiment en les tesis d'aquests plantejaments ideològics i filosòfics, acabà militant a l'independentisme català. Durant aquest període estudià Literatura Catalana (amb un especial interès per l'època modernista i pel segle XX en general, però també per la nostra literatura medieval). Es veié marcat profundament pel mestratge de Lluís Vicent Aracil, que aleshores hi feia classes de Sociolingüística.
Participà en la creació de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat i en la formació del Seminari de Sociolingüística de Barcelona, en el si del qual realitzà els primers treballs d'investigació.
Mentrestant, cursà estudis d'Anglès i d'Alemany a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona, i traduí diversos textos de lingüística general per a la revista universitària Llengües en contacte.
Al llarg de l'estiu de l'any 1981 treballà en un equip de l'ICE de la Universitat de Barcelona, aleshores sota la direcció del professor Miquel Siguán, en una investigació que aparegué publicada sota el títol Els estudiants de BUP i COU i la literatura catalana, anàlisi sociològica sobre les preferències literàries, els gustos i els coneixements dels adolescents del Principat.
L'any 1982 es llicencià en Filologia Catalana i obtingué una plaça de professor no numerari a l'Institut Sa Blanca Dona d'Eivissa. L'any 1983 oposità a càtedres d'institut i obtingué la càtedra del centre on havia començat a treballar. Entre els anys 1984 i 1987 fou director de l'esmentat institut. Des de l’any 1982, començà a treballar per a l'ICE de la Universitat de les Illes Balears com a professor dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana, per a professorat d'educació primària i d'ensenyament secundari.
L'any 1984 publicà el seu primer llibre: Bilingüisme? Normalització? Dades sobre el conflicte lingüístic a l'illa d’Eivissa. Començava, amb aquest llibre, una sèrie de textos (a partir d'estudis i d'assaigs) en sociolingüística, que han tengut continuïtat fins ara.
El dia 11 de setembre de 1979 havia publicat el seu primer article a Diario de Ibiza: una crítica teatral sobre una versió de L'Assemblea de les Dones d'Aristòfanes, feta per Marià Villangómez. Iniciava també una línia, de col·laboració als mitjans de comunicació, que no s'ha interromput fins avui. Inicialment publicà a Diario de Ibiza, però ben aviat col·laborà també a Ràdio Popular d'Eivissa, en un programa sobre nacions sense estat d'Europa (1982-83).
Bernat Joan començà a fer literatura de creació, de manera regular, a partir de la dècada dels noranta. L'any 1991 publicà la seua primera novel·la, Ball de voltors i des d'aleshores no ha deixat de publicar tant assaig com narrativa i teatre, compaginant sempre aquesta activitat amb l'activisme social a favor de la llengua i amb l'activitat política.
Participà l'any 1984 en la creació a Eivissa del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i formà un grup local dels anomenats Grups de Defensa de la Llengua, vinculats amb l'esmentada formació política. Col·laborà, des d'aquests, en la revista Viure en català, que fou l'òrgan de comunicació durant tot el temps de la seua existència.
A principi dels noranta, es vinculà amb Esquerra Republicana de Catalunya i contribuí a la seua implantació a Eivissa i al conjunt de les illes Balears i Pitiüses. Es presentà com a candidat al senat per ERC a Eivissa l'any 1993, i ha estat diverses vegades candidat per aquest partit, al senat, al congrés i a les eleccions al Parlament Europeu. Actualment és president d'ERC a les illes Balears i Pitiüses.
L'any 1994 participà en la formació de la Plataforma per la Llengua, grup de lluita per la llengua que s'ha destacat especialment pel seu activisme durant aquests últims anys.
Actualment, a més de col·laborar en la premsa escrita i en la ràdio col·labora, en un programa setmanal (Temps d'opinió) a la Televisió d'Eivissa i Formentera.
Pel que fa a la seua activitat acadèmica, des de l'any 1987 imparteix seminaris o cursos (depenent dels anys) a la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra cada mes d'agost a Prada de Conflent. Així mateix, ha participat en diversos congressos, majoritàriament relacionats amb la investigació en sociolingüística (II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, I Congrés Internacional sobre Llengües Minoritzades, I Congrés sobre les Llengües de França, etc). Com a complement de la seua formació acadèmica ha realitzat estudis de Sociologia, a través de la UNED.
Dilluns 26 d'abril de 2010
La classe d’avui ha estat molt especial, ja que ha vingut a visitar-nos el lingüista Bernat Joan autor dels diferents llibres llegits a classe com ara Català normalitzat en un món multilingüe o Sociolingüística a l’aula.
Bernat Joan, ens ha contestat molt amablement a un seguit de qüestions que havíem preparat els meus companys i jo dies anteriors a classe, sobre el seu llibre Català normalitzat en un món multilingüe. D’aquesta manera, hem estat debatent, posant en comú i dialogant sobre tems molt importants relacionats amb la llengua i, en especial, la llengua catalana.
Finalment, ens vam acomiadar donant-li les gràcies per la seva visita, ja que entenem que és un senyor amb una agenda molt ocupada que ha de viatjar molt. A més a més, ens va donar el seu correu Electronic per si volíem posar-nos en contacte amb ell algun dia.
La classe d’avui ha estat molt especial, ja que ha vingut a visitar-nos el lingüista Bernat Joan autor dels diferents llibres llegits a classe com ara Català normalitzat en un món multilingüe o Sociolingüística a l’aula.
Bernat Joan, ens ha contestat molt amablement a un seguit de qüestions que havíem preparat els meus companys i jo dies anteriors a classe, sobre el seu llibre Català normalitzat en un món multilingüe. D’aquesta manera, hem estat debatent, posant en comú i dialogant sobre tems molt importants relacionats amb la llengua i, en especial, la llengua catalana.
Finalment, ens vam acomiadar donant-li les gràcies per la seva visita, ja que entenem que és un senyor amb una agenda molt ocupada que ha de viatjar molt. A més a més, ens va donar el seu correu Electronic per si volíem posar-nos en contacte amb ell algun dia.
En aquesta nova entrada, vull fer una petita reflexió sobre la meva percepció en quant al primer any de carrera d’Educació Infantil a la UIB d’Eivissa.
Aquest any, l’he començat amb moltes ganes i il•lusions. Començava per a mi una nova etapa plena d’inquietuds i pors però també de curiositat i interès per tot el que anava a conèixer de nou.
A grans trets he de dir que aquest ha estat un bon any acadèmic per a mi, ja que a banda dels grans companys i professors que he tingut, les matèries impartides han estat molt adient. Lògicament, algunes han sigut més difícils que d’altres i algunes més interessants que altres. Però en general han sigut molt satisfactòries.
D’altra banda, voldria fer una petita referència a la videoconferència. Abans de cursar el primer any de carrera, havia escoltat molt sobre la videoconferència i, com és d’esperar, tot era dolent. La veritat és que ara que tinc criteri personal, he de dir que no és tan dolent com m’havien fet pensar. La veritat és que no és el mateix que tenir al professor presencialment però, no obstant això, és una altra manera de fer classe. Segons la meva opinió, la videoconferència requereix una gran voluntat per part de l’alumnat però penso que tenim una edat en la que cadascun és conscient del que ha de fer.
En definitiva, penso que a pesar dels inconvenients de ser el primer any en que tot és nou i anem una mica perduts, la veritat és que considero que ha estat un bon inici per dur a terme un aprenentatge molt positiu com a futura mestra d’Educació Infantil.
Aquest any, l’he començat amb moltes ganes i il•lusions. Començava per a mi una nova etapa plena d’inquietuds i pors però també de curiositat i interès per tot el que anava a conèixer de nou.
A grans trets he de dir que aquest ha estat un bon any acadèmic per a mi, ja que a banda dels grans companys i professors que he tingut, les matèries impartides han estat molt adient. Lògicament, algunes han sigut més difícils que d’altres i algunes més interessants que altres. Però en general han sigut molt satisfactòries.
D’altra banda, voldria fer una petita referència a la videoconferència. Abans de cursar el primer any de carrera, havia escoltat molt sobre la videoconferència i, com és d’esperar, tot era dolent. La veritat és que ara que tinc criteri personal, he de dir que no és tan dolent com m’havien fet pensar. La veritat és que no és el mateix que tenir al professor presencialment però, no obstant això, és una altra manera de fer classe. Segons la meva opinió, la videoconferència requereix una gran voluntat per part de l’alumnat però penso que tenim una edat en la que cadascun és conscient del que ha de fer.
En definitiva, penso que a pesar dels inconvenients de ser el primer any en que tot és nou i anem una mica perduts, la veritat és que considero que ha estat un bon inici per dur a terme un aprenentatge molt positiu com a futura mestra d’Educació Infantil.
Dijous 21 de gener de 2010 (dia 16)
Avui la classe de psicologia ha sigut molt especial, al igual que totes en realitat. Avui han acabat d’exposar els quatre grups que quedàven. La veritat, és que tots ho han fet molt bé, tinc uns companys molt competents!
El primer en començar, ha estat el grup de la Susana, la Dàmaris i la Marina. La veritat és que ho han fet molt bé tant la part teòrica, ja que a part del power point havien fet un mural, com la part de la dinàmica. Elles, han fet dos tipus de jocs: el primer, consistia en buscar parelles de dibuixos; mentre que el segon, consistia en fer frases on cadascun havia d’inventar un mot més tot i repetint prèviament els anteriors.
El grup REC (compost per en JuanFran, la Lucia i la Cristina), també ho van fer molt bé. El joc que van fer ells, consistia en una mena de programa de televisió amb micros i tot on havíem de respondre qüestions. Una de les preguntes que més ens va fer riure deia:
“Què és l’afàsia?:”
a) “El nom de la meva tia, la germana de la mamà.”
Jajajajajaj va ser tot un “puntazo”. Finalment, el grup guanyador, va tenir com a regal una tableta de torró d’aquest Nadal i un tetabrik de llet....jajajajja!!! la veritat és que en original no li guanya ningú...jajajajaj
En quant al grup de la Sílivia i la Rosa, la veritat és que van treballar molt bé la part teòrica, ja que van aglutinar en un únic power point tant el marc teòric com el seu propi estudi del cas tot i fent-hi la relació pràctica. Va estar molt bé. El seu joc, també va estar molt divertit. Consistia en fer dos grups i respondre a les preguntes plantejades. El meu grup va ser el guanyador!!! Jejej
Per últim, el grup de la Esther va fer un joc molt simpàtic per tal de desinhibir la classe. Aquest, consistia en ballar segons el tipus de música que escoltéssim i això va ser un "desenfreno" total, sobre tot per part de la Iratxe i la Marina. Quines boges!! Jejejeje L’altra part del seu joc, consistia a pintar un dibuix en el que trasmitéssim allò que hem sentit a l’escoltar les cançons. Finalment, com a regal ens van donar a cadascun un chupa-chups!!! jejeje
Avui la classe de psicologia ha sigut molt especial, al igual que totes en realitat. Avui han acabat d’exposar els quatre grups que quedàven. La veritat, és que tots ho han fet molt bé, tinc uns companys molt competents!
El primer en començar, ha estat el grup de la Susana, la Dàmaris i la Marina. La veritat és que ho han fet molt bé tant la part teòrica, ja que a part del power point havien fet un mural, com la part de la dinàmica. Elles, han fet dos tipus de jocs: el primer, consistia en buscar parelles de dibuixos; mentre que el segon, consistia en fer frases on cadascun havia d’inventar un mot més tot i repetint prèviament els anteriors.
El grup REC (compost per en JuanFran, la Lucia i la Cristina), també ho van fer molt bé. El joc que van fer ells, consistia en una mena de programa de televisió amb micros i tot on havíem de respondre qüestions. Una de les preguntes que més ens va fer riure deia:
“Què és l’afàsia?:”
a) “El nom de la meva tia, la germana de la mamà.”
Jajajajajaj va ser tot un “puntazo”. Finalment, el grup guanyador, va tenir com a regal una tableta de torró d’aquest Nadal i un tetabrik de llet....jajajajja!!! la veritat és que en original no li guanya ningú...jajajajaj
En quant al grup de la Sílivia i la Rosa, la veritat és que van treballar molt bé la part teòrica, ja que van aglutinar en un únic power point tant el marc teòric com el seu propi estudi del cas tot i fent-hi la relació pràctica. Va estar molt bé. El seu joc, també va estar molt divertit. Consistia en fer dos grups i respondre a les preguntes plantejades. El meu grup va ser el guanyador!!! Jejej
Per últim, el grup de la Esther va fer un joc molt simpàtic per tal de desinhibir la classe. Aquest, consistia en ballar segons el tipus de música que escoltéssim i això va ser un "desenfreno" total, sobre tot per part de la Iratxe i la Marina. Quines boges!! Jejejeje L’altra part del seu joc, consistia a pintar un dibuix en el que trasmitéssim allò que hem sentit a l’escoltar les cançons. Finalment, com a regal ens van donar a cadascun un chupa-chups!!! jejeje
domingo, 31 de enero de 2010
Etiquetas: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic per a la Primera Infància. 0 comentarios
Dijous 17 de Desembre de 2009 (dia 13)
Estimat diari, no te pots imaginar el que hem fet avui a la classe de l’Albert. Te’n recordes d’aquell dia que et vaig contar que vam jugar a una espècie de “passa paraula” per equips on tractàvem una de les lectures??, doncs bé, això és encara millor! Començaré pel principi.
Primer de tot, hem fet l’examen que teníem per avui que crec que t’ho vaig contar, però de totes formes t’explico. És un examen que l’Albert ens ha facilitat per reduir temari de cara a l’examen del febrer, ja que només entra la part de cognició i que, a més, si suspenem no passa res perquè el podem tornar a fer llavors. La veritat és que l’examen m’ha anat bé. He dubtat en algunes però en general estic contenta.
Desprès del descans, és quan començà la gràcia del que et contava al inici d’aquest dia. Tot comença quan l’Albert ens va demanar a cadascun de nosaltres, que escriguéssim en un paperet un sentiment i en un altre un lloc en el que ens agradés estar, i els vam barrejar. Llavors, vam fer grups de tres persones, a mi em va tocar amb la Sonia i l’Esther, i vam haver d’agafar dos paperets de cadascun dels munts. D’aquesta manera, ens va tocar els sentiments de melancolia i soledat i els llocs de Àngels (tenda de sabatilles del port) i Vara de Rey. I què és el que teníem que fer? Em preguntaràs. Doncs l’activitat amb la que més vergonya he passat a la meva vida però també, una de les més divertides i desinhibidores que he fet mai. Es tractava d’anar a aquells lloc a representar en cadascun d’ells un dels sentiments que ens havia tocat. D’aquesta manera, vam representar la melancolia a Àngels i la soletat a Vara de Rey.
En primer lloc, a la tenda de sabates, vam inventar la història de que a l’Esther l’acabava de deixar el seu Novi feia dos mesos i, per això, estava molt melancòlica, perquè li treia en falta. Mentre que jo feia el paper de l’amiga que li treia fora de casa perquè s’oblidés d’ell. D’altra banda, la Sònia feia d’observadora per veure la reacció que li provocava a la gent la nostra actuació. Dos de les coses més gracioses que va succeir mentre representaven això, fan ser: d’una banda, que una clienta de la tenda havia agafat unes botes per mirar-les i l’Esther, que estava ficada en el seu paper, va dir: “Veus! Aquestes, aquestes botes em recorden a ell. Perquè aquestes les vaig comprar estant amb ell de viatge per Salamanca.” Mara meva, un poc més i ploro del riure. Gràcies a que hem vaig controlar prou perquè llavors, el que va fer la senyora, fou deixar les botes al seu lloc com si digués: “millor deixo les botes que encara li faig caure en una depressió a aquesta noia” jejeje ; I, d’altra banda, un altre moment molt graciós fou quan l’Albert, fent la ruta per controlar que tot anés bé, entrà a la tenda i tot just trobà una dona que coneixia i aquesta (ens contà l’Albert llavors a classe), li va dir: “has vist les noies aquestes l’espectacle que estan muntant en mig de la tenda?” i l’Albert li hagué de seguir el rollo per no delatar-nos. Però llavors, al sortir de la tenda, li va contar la veritat.
En segon lloc, a Vara de rey, vam inventar la història de què Sònia estava tot sola a un banc perquè ella així ho volia. Mentre que jo, feia d’una coneguda que passava per davant i em parava per saludar-la. D’altra banda, Esther feia d’observadora. El moment en que Sònia va cridar més l’atenció de la gent fou quan estava asseguda tot sola a un banc perquè varius tenders dels postos, estaven mirant-la i parlant possiblement d’ella. Llavors, vaig arribar jo com qui no vol la cosa i li saludo però ella molt tallant, em diu que li deixi perquè vol estar sola i se’n va. Aquí, quasi tothom ens mirava i nosaltres mortes de vergonya fent el periré. Fou graciosíssim!!
Desprès d’això, varem anar a classe on ens esperava l’Albert i cada grup va contar la seva experiència en aquesta activitat. He de destacar la del grup de la Susana, la Marina i la Laura. Elles van representar la ira a Vara de Rey, i van inventar la història de que una s’avia acostat amb el nuvi de l’altra es començaven a dir de tot davant pares i fills. Mare meva, per haver-ho gravat, boníssim!
Un altre sentiment que representaren fou l’angoixa també a Vara de Rey. D’aquesta manera, van anar als carrusels dels nens petits i fer com que s’angoixaven de la poca seguretat i estabilitat de l’atracció per a uns nens molt petit. I tot això, davant els seus pares que les miraven amb la mateixa cada d’angoixa i incomoditat amb que elles estaven representant el seu paper. Jajajaj també molt graciós, per haver-ho gravat.
I, per últim, també van representar la vergonya però a la biblioteca de la universitat. El que van fer, era que la Marina es tirava un pet davant tothom que, a més, estaven en silenci. I les altres dos membres dels grup, feien d’estudiants que no la coneixien i començaven a dir en veu altra “a laaa!!! Pero que pedazo de guarra. Pero que peste, se ha tirado un pedo!!!” jajajajajaj amb això si que em moria de la rialla quan ho contaven a classe. Es què m’imagino la cara de tot els que estaven estudiant aguantant el riure per respecte. Jajajaj i llavors, en Juan Francisco, va contar (perquè ell també era allà) que quan van sortir totes de l’aula, tothom que hi era allí, començà a riure perquè no aguantaven més.
Entre d’altres interpretacions, a banda d’aquest grup, cal destacar la d’en Juan Fran i el seu grup que interpretaven l’alegria en una aula de videoconferència. Fins i tot van cridar l’atenció al professor que hi era a Palma. Així que van assolir el seu objectiu!
En definitiva, encara que pareix una activitat una mica de broma, la veritat és que la vam prendre molt en serio i per això va sortir també, pens jo. I, el més important, el vam passar super bé i vam assolir els nostres objectius que eren cridar l’atenció de la gent. El que puc dir que vam traure en clau és que als espais oberts, és més fàcil cridar l’atenció de la gent que no pas als espais tancats.
Només et vull dir que m’ha paregut una activitat super entretinguda i polida de fer sobre tot per acomiadar-nos la classe de psicologia que, com ja saps, és la darrera fins l’any que bé. I d’aquesta manera, m’acomiado de tu fins al proper dijous de classe. Feliç Nadal i pròsper any nou 2010!!!:D:D
Estimat diari, no te pots imaginar el que hem fet avui a la classe de l’Albert. Te’n recordes d’aquell dia que et vaig contar que vam jugar a una espècie de “passa paraula” per equips on tractàvem una de les lectures??, doncs bé, això és encara millor! Començaré pel principi.
Primer de tot, hem fet l’examen que teníem per avui que crec que t’ho vaig contar, però de totes formes t’explico. És un examen que l’Albert ens ha facilitat per reduir temari de cara a l’examen del febrer, ja que només entra la part de cognició i que, a més, si suspenem no passa res perquè el podem tornar a fer llavors. La veritat és que l’examen m’ha anat bé. He dubtat en algunes però en general estic contenta.
Desprès del descans, és quan començà la gràcia del que et contava al inici d’aquest dia. Tot comença quan l’Albert ens va demanar a cadascun de nosaltres, que escriguéssim en un paperet un sentiment i en un altre un lloc en el que ens agradés estar, i els vam barrejar. Llavors, vam fer grups de tres persones, a mi em va tocar amb la Sonia i l’Esther, i vam haver d’agafar dos paperets de cadascun dels munts. D’aquesta manera, ens va tocar els sentiments de melancolia i soledat i els llocs de Àngels (tenda de sabatilles del port) i Vara de Rey. I què és el que teníem que fer? Em preguntaràs. Doncs l’activitat amb la que més vergonya he passat a la meva vida però també, una de les més divertides i desinhibidores que he fet mai. Es tractava d’anar a aquells lloc a representar en cadascun d’ells un dels sentiments que ens havia tocat. D’aquesta manera, vam representar la melancolia a Àngels i la soletat a Vara de Rey.
En primer lloc, a la tenda de sabates, vam inventar la història de que a l’Esther l’acabava de deixar el seu Novi feia dos mesos i, per això, estava molt melancòlica, perquè li treia en falta. Mentre que jo feia el paper de l’amiga que li treia fora de casa perquè s’oblidés d’ell. D’altra banda, la Sònia feia d’observadora per veure la reacció que li provocava a la gent la nostra actuació. Dos de les coses més gracioses que va succeir mentre representaven això, fan ser: d’una banda, que una clienta de la tenda havia agafat unes botes per mirar-les i l’Esther, que estava ficada en el seu paper, va dir: “Veus! Aquestes, aquestes botes em recorden a ell. Perquè aquestes les vaig comprar estant amb ell de viatge per Salamanca.” Mara meva, un poc més i ploro del riure. Gràcies a que hem vaig controlar prou perquè llavors, el que va fer la senyora, fou deixar les botes al seu lloc com si digués: “millor deixo les botes que encara li faig caure en una depressió a aquesta noia” jejeje ; I, d’altra banda, un altre moment molt graciós fou quan l’Albert, fent la ruta per controlar que tot anés bé, entrà a la tenda i tot just trobà una dona que coneixia i aquesta (ens contà l’Albert llavors a classe), li va dir: “has vist les noies aquestes l’espectacle que estan muntant en mig de la tenda?” i l’Albert li hagué de seguir el rollo per no delatar-nos. Però llavors, al sortir de la tenda, li va contar la veritat.
En segon lloc, a Vara de rey, vam inventar la història de què Sònia estava tot sola a un banc perquè ella així ho volia. Mentre que jo, feia d’una coneguda que passava per davant i em parava per saludar-la. D’altra banda, Esther feia d’observadora. El moment en que Sònia va cridar més l’atenció de la gent fou quan estava asseguda tot sola a un banc perquè varius tenders dels postos, estaven mirant-la i parlant possiblement d’ella. Llavors, vaig arribar jo com qui no vol la cosa i li saludo però ella molt tallant, em diu que li deixi perquè vol estar sola i se’n va. Aquí, quasi tothom ens mirava i nosaltres mortes de vergonya fent el periré. Fou graciosíssim!!
Desprès d’això, varem anar a classe on ens esperava l’Albert i cada grup va contar la seva experiència en aquesta activitat. He de destacar la del grup de la Susana, la Marina i la Laura. Elles van representar la ira a Vara de Rey, i van inventar la història de que una s’avia acostat amb el nuvi de l’altra es començaven a dir de tot davant pares i fills. Mare meva, per haver-ho gravat, boníssim!
Un altre sentiment que representaren fou l’angoixa també a Vara de Rey. D’aquesta manera, van anar als carrusels dels nens petits i fer com que s’angoixaven de la poca seguretat i estabilitat de l’atracció per a uns nens molt petit. I tot això, davant els seus pares que les miraven amb la mateixa cada d’angoixa i incomoditat amb que elles estaven representant el seu paper. Jajajaj també molt graciós, per haver-ho gravat.
I, per últim, també van representar la vergonya però a la biblioteca de la universitat. El que van fer, era que la Marina es tirava un pet davant tothom que, a més, estaven en silenci. I les altres dos membres dels grup, feien d’estudiants que no la coneixien i començaven a dir en veu altra “a laaa!!! Pero que pedazo de guarra. Pero que peste, se ha tirado un pedo!!!” jajajajajaj amb això si que em moria de la rialla quan ho contaven a classe. Es què m’imagino la cara de tot els que estaven estudiant aguantant el riure per respecte. Jajajaj i llavors, en Juan Francisco, va contar (perquè ell també era allà) que quan van sortir totes de l’aula, tothom que hi era allí, començà a riure perquè no aguantaven més.
Entre d’altres interpretacions, a banda d’aquest grup, cal destacar la d’en Juan Fran i el seu grup que interpretaven l’alegria en una aula de videoconferència. Fins i tot van cridar l’atenció al professor que hi era a Palma. Així que van assolir el seu objectiu!
En definitiva, encara que pareix una activitat una mica de broma, la veritat és que la vam prendre molt en serio i per això va sortir també, pens jo. I, el més important, el vam passar super bé i vam assolir els nostres objectius que eren cridar l’atenció de la gent. El que puc dir que vam traure en clau és que als espais oberts, és més fàcil cridar l’atenció de la gent que no pas als espais tancats.
Només et vull dir que m’ha paregut una activitat super entretinguda i polida de fer sobre tot per acomiadar-nos la classe de psicologia que, com ja saps, és la darrera fins l’any que bé. I d’aquesta manera, m’acomiado de tu fins al proper dijous de classe. Feliç Nadal i pròsper any nou 2010!!!:D:D
Dijous 12 de Novembre de 2009 (dia 8)
Avui la classe ha estat super, super divertida!!! La veritat és que ho hem passat molt bé alhora que apreníem. I això s’agraeix.
Al principi de la classe, l’Albert ens ha felicitat per la nostra gran participació (en general) del fòrum. El fòrum, que no t’ho havia contant, és un espai virtual que l’Albert ha creat al modle on hem de comentar sobre les investigacions de tres pàgines d’Internet que ell mateix ens ha facilitat. Doncs bé, la veritat és que crec que hem creat un clima de bondat, afecte, respecte etc. on cadascun de nosaltres, contàvem les nostres vivències personals que feien referència amb les investigacions.
A més a més, que no volia desviar-me del tema, ens ha explicat les diferents tipologies d’examen (Probes objectives i d’assaig) perquè en poc temps, tindrem l’examen de la part conceptual.
Després d’explicar tot allò, ens hem posat en grups de 4 o 5 i, aquí comença la classe super divertida de la que et parlava abans, hem jugat a un joc. Cadascun dels grups, érem tres (las Locas, las Taradas i las Cachondas) jajaja, havíem de fer cinc preguntes cadascuna de les quals havien de tenir tres possibles respostes on només una era la correcta.
D’aquesta manera, primer un membre de l’equip de las Locas (del que formava part jo) havia de llegir les preguntes a un dels membres de l’equip de las Taradas i las Cachondas i la primera que donés un cop a la taula tenia dret a respondre. Ho vam passar molt bé la veritat i, a més, apreníem a la vegada i l ’Albert ens ajudava amb els conceptes que no enteníem.
La final va estar molt renyida, tots els equips estàvem a quatre punts i jugaven pel cinqué punt l’equip de las Locas i las Cachondas a més, jo era la que representava al meu grup i havia de donar el cop a la taula. El membre de l’equip de l’altre grup, va llegir la pregunta i quan va dir TEMPS, ambdues van donar el cop a la taula però la membre de l’equip rival, li va donar abans que jo i el seu equip va encertar la pregunta i per tant, va guanyar.
En definitiva, encara que no vam guanyar, ho vam passar super bé i, a més, penso que he entès tots els conceptes i m’han quedat molt més clars.
Avui la classe ha estat super, super divertida!!! La veritat és que ho hem passat molt bé alhora que apreníem. I això s’agraeix.
Al principi de la classe, l’Albert ens ha felicitat per la nostra gran participació (en general) del fòrum. El fòrum, que no t’ho havia contant, és un espai virtual que l’Albert ha creat al modle on hem de comentar sobre les investigacions de tres pàgines d’Internet que ell mateix ens ha facilitat. Doncs bé, la veritat és que crec que hem creat un clima de bondat, afecte, respecte etc. on cadascun de nosaltres, contàvem les nostres vivències personals que feien referència amb les investigacions.
A més a més, que no volia desviar-me del tema, ens ha explicat les diferents tipologies d’examen (Probes objectives i d’assaig) perquè en poc temps, tindrem l’examen de la part conceptual.
Després d’explicar tot allò, ens hem posat en grups de 4 o 5 i, aquí comença la classe super divertida de la que et parlava abans, hem jugat a un joc. Cadascun dels grups, érem tres (las Locas, las Taradas i las Cachondas) jajaja, havíem de fer cinc preguntes cadascuna de les quals havien de tenir tres possibles respostes on només una era la correcta.
D’aquesta manera, primer un membre de l’equip de las Locas (del que formava part jo) havia de llegir les preguntes a un dels membres de l’equip de las Taradas i las Cachondas i la primera que donés un cop a la taula tenia dret a respondre. Ho vam passar molt bé la veritat i, a més, apreníem a la vegada i l ’Albert ens ajudava amb els conceptes que no enteníem.
La final va estar molt renyida, tots els equips estàvem a quatre punts i jugaven pel cinqué punt l’equip de las Locas i las Cachondas a més, jo era la que representava al meu grup i havia de donar el cop a la taula. El membre de l’equip de l’altre grup, va llegir la pregunta i quan va dir TEMPS, ambdues van donar el cop a la taula però la membre de l’equip rival, li va donar abans que jo i el seu equip va encertar la pregunta i per tant, va guanyar.
En definitiva, encara que no vam guanyar, ho vam passar super bé i, a més, penso que he entès tots els conceptes i m’han quedat molt més clars.
Dilluns 19 d’Octubre de 2009 (dia 4)
Avui hem recuperat la classe que van perdre fa dues setmanes. La classe d’avui m’ha agradat perquè hem rigut molt i ha sigut molt grata i amena. Hem fet un Rolplying que consisteix en l’atribució fictícia d’uns personatges i la seva representació.
Encara que soc vergonyosa, avui m’ho he deixat a casa perquè he a hagut d’interpretar el paper d’una mestra que ha de fer una entrevista a uns pares de tipus indulgent, és a dir, passius (conceptes que l’Albert ha definit i explicat). Aquest exercici, ha posat a prova la meva capacitat d’improvisació i resolució d’un conflicte a banda de posar-me en el paper de mestra.
Però sense dubte, la part que més m’ha agradat ha estat la d’observar i analitzar el comportament dels meus companys fent el rolplying en quant a la postura del cos, el to de la veu, els gestos i les mirades entre d’altres factors. Sobre tot, he de destacar la part en que Marta feia de pare autoritari i s’aixecà de males formes cap a la mestra va ser molt bo i vam riure molt. La veritat és que ha sigut tota una experiència i m’ha agradat molt. M’ho he passat molt bé.
Avui hem recuperat la classe que van perdre fa dues setmanes. La classe d’avui m’ha agradat perquè hem rigut molt i ha sigut molt grata i amena. Hem fet un Rolplying que consisteix en l’atribució fictícia d’uns personatges i la seva representació.
Encara que soc vergonyosa, avui m’ho he deixat a casa perquè he a hagut d’interpretar el paper d’una mestra que ha de fer una entrevista a uns pares de tipus indulgent, és a dir, passius (conceptes que l’Albert ha definit i explicat). Aquest exercici, ha posat a prova la meva capacitat d’improvisació i resolució d’un conflicte a banda de posar-me en el paper de mestra.
Però sense dubte, la part que més m’ha agradat ha estat la d’observar i analitzar el comportament dels meus companys fent el rolplying en quant a la postura del cos, el to de la veu, els gestos i les mirades entre d’altres factors. Sobre tot, he de destacar la part en que Marta feia de pare autoritari i s’aixecà de males formes cap a la mestra va ser molt bo i vam riure molt. La veritat és que ha sigut tota una experiència i m’ha agradat molt. M’ho he passat molt bé.
Bon dia a tothom!!
En aquestes següents entrades, exposare alguns del millors dies que, per a mí, hem viscut durant aquest primer semestre a la universitat.
D'aquesta manera, podreu ser conscients d'algunes de les nostres rialles i potser també plors que hem viscut durant aquest curs a l'assignatura de: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic de la Primera Infància.
Espero que us agradi,
Nieves.
En aquestes següents entrades, exposare alguns del millors dies que, per a mí, hem viscut durant aquest primer semestre a la universitat.
D'aquesta manera, podreu ser conscients d'algunes de les nostres rialles i potser també plors que hem viscut durant aquest curs a l'assignatura de: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic de la Primera Infància.
Espero que us agradi,
Nieves.
Bon dia a tothom!
En aquesta nova entrada, parlaré sobre una visita molt especial que hem fet les meves companyes i jo. Hem anat al col·legi de Sa Graduada!!
El motiu d'això, era poder coneixer una mica més aprop la realitat de l'aula i el funcionament de la mateixa.
La veritat és que hem siguit molt ben rebudes per dues mestres d'infantil, les qual ens han explicat cóm és un dia normal a les seves aules. Ens van explicar que primer de tot pasaven llista a la catifa i que tot succeïa segons el planing del dia.
Personalment, em va agradar molt perquè ens van contar coses xulíssimes que feien amb els nens!! per exemple, ens van explicar que tenien una "bossa mágica" en la que una vegada a la setmana, un nen havia de portar un objecte de la seva casa i ficar-la dins. D'aquesta manera, els altres nens havien d'intentar adivinar què era només tocant-lo, sense poder mirar, i tampoc no podien dir el nom de l'objecte sinó que havien de descriure'l. D'aquesta manera, els nens practicaven el vocabulari i la descripció. A més a més, és molt emocionant perquè aquell dia, el nen que ha potat l'objecte es sent molt especial.
Unes altres pràctiques que realitzaven amb els nens i que em va cridar molt l'atenció, és alhora de practicar la lectoescriptura. Aquestes nens, no escribien a fitxes ni quadernets, en tot cas això era en darrer lloc, el que feien, era per exemple anar al pati i amb cordes posades al terra, havien de seguir el contorn de la lletra caminant pel damunt. Una altra pràctica, consistia en omplir tota una taula de farina i amb el dit, havien de fer el contorn de les lletres.
Un altra activitat, es relacionava amb treballar allò que els nens els haguès cridat l'atenció com per exemple una clínica veterinari i, a partir d'aquell fet, treballaven els materials, els animals etc i llavors feien un racó de vaterinari on els nens practicaven el joc simbólic. D'aquesta manera, duien a terme el currículum de manera globalitzada. A més a més, van fer un petit comentari sobre el rebuig cap a l'ús dels llibres de text i les fitxes en aquestes edats. I pens que tenen tota la raó.
La veritat, és que vaig quedar alucinada quan ho contava perquè em pareixen activitats super innovadores i que segueixen totalment la línia constructivista que és, en definitiva, la que tots hauriem de perseguim. Finalment, només em queda dir que pens que aquest col·legi i en especial aquestes mestres, realitzen un treball magnífic i espero, en un futur, poder arribar a fer-ho jo també.
Un petó,
Nieves.
En aquesta nova entrada, parlaré sobre una visita molt especial que hem fet les meves companyes i jo. Hem anat al col·legi de Sa Graduada!!
El motiu d'això, era poder coneixer una mica més aprop la realitat de l'aula i el funcionament de la mateixa.
La veritat és que hem siguit molt ben rebudes per dues mestres d'infantil, les qual ens han explicat cóm és un dia normal a les seves aules. Ens van explicar que primer de tot pasaven llista a la catifa i que tot succeïa segons el planing del dia.
Personalment, em va agradar molt perquè ens van contar coses xulíssimes que feien amb els nens!! per exemple, ens van explicar que tenien una "bossa mágica" en la que una vegada a la setmana, un nen havia de portar un objecte de la seva casa i ficar-la dins. D'aquesta manera, els altres nens havien d'intentar adivinar què era només tocant-lo, sense poder mirar, i tampoc no podien dir el nom de l'objecte sinó que havien de descriure'l. D'aquesta manera, els nens practicaven el vocabulari i la descripció. A més a més, és molt emocionant perquè aquell dia, el nen que ha potat l'objecte es sent molt especial.
Unes altres pràctiques que realitzaven amb els nens i que em va cridar molt l'atenció, és alhora de practicar la lectoescriptura. Aquestes nens, no escribien a fitxes ni quadernets, en tot cas això era en darrer lloc, el que feien, era per exemple anar al pati i amb cordes posades al terra, havien de seguir el contorn de la lletra caminant pel damunt. Una altra pràctica, consistia en omplir tota una taula de farina i amb el dit, havien de fer el contorn de les lletres.
Un altra activitat, es relacionava amb treballar allò que els nens els haguès cridat l'atenció com per exemple una clínica veterinari i, a partir d'aquell fet, treballaven els materials, els animals etc i llavors feien un racó de vaterinari on els nens practicaven el joc simbólic. D'aquesta manera, duien a terme el currículum de manera globalitzada. A més a més, van fer un petit comentari sobre el rebuig cap a l'ús dels llibres de text i les fitxes en aquestes edats. I pens que tenen tota la raó.
La veritat, és que vaig quedar alucinada quan ho contava perquè em pareixen activitats super innovadores i que segueixen totalment la línia constructivista que és, en definitiva, la que tots hauriem de perseguim. Finalment, només em queda dir que pens que aquest col·legi i en especial aquestes mestres, realitzen un treball magnífic i espero, en un futur, poder arribar a fer-ho jo també.
Un petó,
Nieves.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
