Bon dia a tothom!
En aquesta nova entrada, parlaré sobre una visita molt especial que hem fet les meves companyes i jo. Hem anat al col·legi de Sa Graduada!!
El motiu d'això, era poder coneixer una mica més aprop la realitat de l'aula i el funcionament de la mateixa.
La veritat és que hem siguit molt ben rebudes per dues mestres d'infantil, les qual ens han explicat cóm és un dia normal a les seves aules. Ens van explicar que primer de tot pasaven llista a la catifa i que tot succeïa segons el planing del dia.
Personalment, em va agradar molt perquè ens van contar coses xulíssimes que feien amb els nens!! per exemple, ens van explicar que tenien una "bossa mágica" en la que una vegada a la setmana, un nen havia de portar un objecte de la seva casa i ficar-la dins. D'aquesta manera, els altres nens havien d'intentar adivinar què era només tocant-lo, sense poder mirar, i tampoc no podien dir el nom de l'objecte sinó que havien de descriure'l. D'aquesta manera, els nens practicaven el vocabulari i la descripció. A més a més, és molt emocionant perquè aquell dia, el nen que ha potat l'objecte es sent molt especial.
Unes altres pràctiques que realitzaven amb els nens i que em va cridar molt l'atenció, és alhora de practicar la lectoescriptura. Aquestes nens, no escribien a fitxes ni quadernets, en tot cas això era en darrer lloc, el que feien, era per exemple anar al pati i amb cordes posades al terra, havien de seguir el contorn de la lletra caminant pel damunt. Una altra pràctica, consistia en omplir tota una taula de farina i amb el dit, havien de fer el contorn de les lletres.
Un altra activitat, es relacionava amb treballar allò que els nens els haguès cridat l'atenció com per exemple una clínica veterinari i, a partir d'aquell fet, treballaven els materials, els animals etc i llavors feien un racó de vaterinari on els nens practicaven el joc simbólic. D'aquesta manera, duien a terme el currículum de manera globalitzada. A més a més, van fer un petit comentari sobre el rebuig cap a l'ús dels llibres de text i les fitxes en aquestes edats. I pens que tenen tota la raó.
La veritat, és que vaig quedar alucinada quan ho contava perquè em pareixen activitats super innovadores i que segueixen totalment la línia constructivista que és, en definitiva, la que tots hauriem de perseguim. Finalment, només em queda dir que pens que aquest col·legi i en especial aquestes mestres, realitzen un treball magnífic i espero, en un futur, poder arribar a fer-ho jo també.
Un petó,
Nieves.
Mostrando entradas con la etiqueta Bases Didàctiques i Disseny Curricular.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bases Didàctiques i Disseny Curricular.. Mostrar todas las entradas
Hola companys i companyes!!!:D
En aquesta nova entrada, volia comentar una anècdota que he viscut avui a classe de Bases didàctiques i Disseny Curricular.
Com ja saben alguns dels meus companys, avui la Gemma ens ha repartit els treballs corregits de les tres lectures que hem fet fins ara: Va de mestres, El constructivisme en el aula i, per últim, el comentari sobre el bloc de Miguel Ángel Santos guerra, El Adarve.
En referència a l'anècdota de la que parlava és que, desprès de repartir els treballs, la Gemma m'ha comentat que tinc una gran competència comunicativa en llengua escrita i que els meus treballs eren especialment bons en quant a redacció, estructura del text i en la coherència del discurs.
Bé, només volia comentar-ho perquè per a mi ha estat tot un elogi que un professor/a d’universitat com és la Gemma, hem faci una apreciació tan bona com és aquesta. És per això, que volia que hi quedés constància al meu diari personal, ja que aquests petits detalls són els que fan que un es motivi i que cada vegada estigui més segur del que fa. En el meu cas, això m'ha servit per tenir més confiança en mi mateixa i, en definitiva, per veure que hi ha gent que creu en les meves possibilitats, la qual cosa hem motiva per continuar donant cada dia el millor de mi mateixa.
Moltes gràcies Gemma. Una abraçada a tothom i ànim que ho heu fet totes molt bé!
Nieves.
En aquesta nova entrada, volia comentar una anècdota que he viscut avui a classe de Bases didàctiques i Disseny Curricular.
Com ja saben alguns dels meus companys, avui la Gemma ens ha repartit els treballs corregits de les tres lectures que hem fet fins ara: Va de mestres, El constructivisme en el aula i, per últim, el comentari sobre el bloc de Miguel Ángel Santos guerra, El Adarve.
En referència a l'anècdota de la que parlava és que, desprès de repartir els treballs, la Gemma m'ha comentat que tinc una gran competència comunicativa en llengua escrita i que els meus treballs eren especialment bons en quant a redacció, estructura del text i en la coherència del discurs.
Bé, només volia comentar-ho perquè per a mi ha estat tot un elogi que un professor/a d’universitat com és la Gemma, hem faci una apreciació tan bona com és aquesta. És per això, que volia que hi quedés constància al meu diari personal, ja que aquests petits detalls són els que fan que un es motivi i que cada vegada estigui més segur del que fa. En el meu cas, això m'ha servit per tenir més confiança en mi mateixa i, en definitiva, per veure que hi ha gent que creu en les meves possibilitats, la qual cosa hem motiva per continuar donant cada dia el millor de mi mateixa.
Moltes gràcies Gemma. Una abraçada a tothom i ànim que ho heu fet totes molt bé!
Nieves.
Hola a tothom!!! :D
En aquesta entrada, vulia fer un comentari sobre la meva pròpia experiència en quant a la presentació oral que hem tingut aquest matí a classe de Bases didàctiques i disseny currucular. Com ja sabeu, el treball tracta sobre el bloc de Miguel Ángel Santos Guerra, El Adarve. I la recomanació d'un bloc.
He de dir que aquesta vegada, m'he sentit molt més segura de jo mateixa que no pas la primera vegada que vaig haver de parlar en públic, com ja vaig comentar a la primera entrada. Pens que poc a poc, estic superant el meu por escènic i que cada vegada hem sent amb més confiança davant la classe. És per això, que volia compartir amb vosaltres la meva experiència de superació personal, ja que l'havia agafat com a un repte el no possar-mes nerviosa cada vegada que tinguès que parlar en públic. Esperc que amb el temps, tal i com hem va dir Gemma, vagi agafant experiència i ho domini per complet.
De moment, continuaré practicant i esforçant-me per donar el millor de mi. Un petó,
Nieves.
En aquesta entrada, vulia fer un comentari sobre la meva pròpia experiència en quant a la presentació oral que hem tingut aquest matí a classe de Bases didàctiques i disseny currucular. Com ja sabeu, el treball tracta sobre el bloc de Miguel Ángel Santos Guerra, El Adarve. I la recomanació d'un bloc.
He de dir que aquesta vegada, m'he sentit molt més segura de jo mateixa que no pas la primera vegada que vaig haver de parlar en públic, com ja vaig comentar a la primera entrada. Pens que poc a poc, estic superant el meu por escènic i que cada vegada hem sent amb més confiança davant la classe. És per això, que volia compartir amb vosaltres la meva experiència de superació personal, ja que l'havia agafat com a un repte el no possar-mes nerviosa cada vegada que tinguès que parlar en públic. Esperc que amb el temps, tal i com hem va dir Gemma, vagi agafant experiència i ho domini per complet.
De moment, continuaré practicant i esforçant-me per donar el millor de mi. Un petó,
Nieves.
Hola a tothom!!
En aquesta nova entrada, volia parlar sobre la presentació oral que vam fer l'altre dia a classe de Didáctica sobre el llibre de lectura Va de mestres on haviem de respondre a la pregunta quin tipus de mestre voldria ser jo.
La veritat és que reconec que estava molt nerviosa. Era la primera vegada que expossava davant la classe i, a més a més, soc molt vergonyosa i el nervis em van traicionar. Suposo que no era la única de la classe que es sentia d'aquesta manera però tot i axí, a mí la situació em va superar especialment i per culpa d'això, pot ser el meu treball va quedar una mica lleig, no sé...
No obstant això, esperc superar aquesta angoixa de parlar en públic i que cada vegada em surti millor ja que m'esforçaré per què així sigui.
Si algú vol comentar la seva experiencia personal sobre aquest event, aquí ho pot fer sense problemes, és més, em sentiria molt agraïda.
Petons a tots,
Nieves.
En aquesta nova entrada, volia parlar sobre la presentació oral que vam fer l'altre dia a classe de Didáctica sobre el llibre de lectura Va de mestres on haviem de respondre a la pregunta quin tipus de mestre voldria ser jo.
La veritat és que reconec que estava molt nerviosa. Era la primera vegada que expossava davant la classe i, a més a més, soc molt vergonyosa i el nervis em van traicionar. Suposo que no era la única de la classe que es sentia d'aquesta manera però tot i axí, a mí la situació em va superar especialment i per culpa d'això, pot ser el meu treball va quedar una mica lleig, no sé...
No obstant això, esperc superar aquesta angoixa de parlar en públic i que cada vegada em surti millor ja que m'esforçaré per què així sigui.
Si algú vol comentar la seva experiencia personal sobre aquest event, aquí ho pot fer sense problemes, és més, em sentiria molt agraïda.
Petons a tots,
Nieves.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
