Hola i bon dia a tothom!!
En aquest fòrum, m'agradaria comentar la visita a l'escola de Can Cantó que vam fer el darrer seminari amb Jaume (Organització i gestió educativa).
La visita va ser molt grata i satisfactòria pel fet que mai havia anat a aquell col•legi però, la veritat és que la seva forma de treballar amb les TIC em va sorprendre molt positivament. La meva sensació quan vam entrar a les classes, era com si passéssim una altra dimensió, ja que cada nen disposava del seu propi ordinador mentre que la mestra, gràcies a una pissarra electrònica, supervisava des del seu lloc la feina de cadascun dels seus alumnes. Em va semblar fascinant.
En definitiva, segons el meu parer, les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, són el futur i per això, em de començar a endinsar-nos en aquest món per garantir una educació de qualitat a les nostres futures generacions.
20/03/2010.
En aquest fòrum, m'agradaria comentar la visita a l'escola de Can Cantó que vam fer el darrer seminari amb Jaume (Organització i gestió educativa).
La visita va ser molt grata i satisfactòria pel fet que mai havia anat a aquell col•legi però, la veritat és que la seva forma de treballar amb les TIC em va sorprendre molt positivament. La meva sensació quan vam entrar a les classes, era com si passéssim una altra dimensió, ja que cada nen disposava del seu propi ordinador mentre que la mestra, gràcies a una pissarra electrònica, supervisava des del seu lloc la feina de cadascun dels seus alumnes. Em va semblar fascinant.
En definitiva, segons el meu parer, les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, són el futur i per això, em de començar a endinsar-nos en aquest món per garantir una educació de qualitat a les nostres futures generacions.
20/03/2010.
Hola bona nit!!
Com podeu veure, és una mica tard. Són les 12 de la nit i encara estic aquí amb el meu bloc. La veritat és que feia bastant de temps que no el feia servir però ara l’he tornat a agafar amb moltes ganes, com alguns ja podreu haver vist...jejej
El motiu real d’aquest escrit, és que vull fer una reflexió sobre un esdeveniment que m’ha succeït avui mateix amb la meva mare mentre acabava d’enllestir el meu e-portafoli.
Després de quatre dies asseguda a la cadira del meu escriptori davant l'ordinador penjant treballs que tenia pendents de l’any passat i posant els nous d’aquest any, la meva mare ha vingut a veure'm fa un ratet a la meva habitació. Després de mirar durant cinc minuts tot el que jo anava fent en el bloc (penjar treballs, fer comentaris, escriure noves entrades, etc.) sense entendre res de res, em diu: “Nieves, y por que le dedicas tantas horas a eso si luego no lo va a ver tanta gente....??” aquesta pregunta, com podeu veure, és d’una mare una mica preocupada per mi perquè no m’aixeco de la cadira fent la meva feina....jejeje
Però la veritat és que després de formular-me aquesta pregunta, he de reconèixer que em vaig quedar pensant la resposta durant uns segons. En un principi no s’havia què respondre perquè mai m’ho havia plantejat. Però la veritat és que ara que hi penso, és una molt bona pregunta: Perquè dedicar tantes hores a una feina que al cap i a la fi no ens paguen, que no ens avaluaran ni la meitat de les hores que li hem dedicat i que pot ser, per què no, ni tan sols veurà una petita part de la població....??
Després d’una estona de reflexió, vaig cridar a la meva mare, que en aquell moment estava recollint la cuina després de dinar, i li vaig dir: “Mira mamá, he estado reflexionando sobre la pregunta que me hiciste y he llegado a la conclusión de que le didedico tanto tiempo a mi portafolio por los siguientes motivos:
En primer lugar, por que creo que el bloc es una herramienta de trabajo que realmente ayuda a adquirir un aprendizaje auònomo y profundo, cosa que tenemos claro con nuestros alumnos pero no tanto con nosotros mismo. Gracias al bloc, podemos buscar notícias, videos, otros trabajos y tambien podemos compartir y comentar los nuestros lo qual conlleva un tiempo de reflexión que ayuda a todo ello.
En segundo lugar, por que creo que el bloc es una plataforma que te permite relacionarte con personas de todo el mundo, compartir experiencias, conocimientos, aprendizajes y vivencias, por que es tan rica que te permite colgar fotos, videos, power points, documentos word, pdf, audios, a través de plataformas como slideboom, slidshare, fliker, youtube, scribd, glogster y muchos otros que me aun me quedan por descubrir.
En tercer lugar, por que tal i como argumento en la entrada titulada “l’ensenyança del futur” del bloc "Recursos d'interés", creo firmemente que la enseñanza del futuro esta encaminada hacia esta nueva forma de enseñanza-aprendizaje. Por que ya no habrá mas mochilas cargadas de libros sinó que , como dice el video, todo estarà en las nubes. Lo cual permitira todo un nuevo abanico de posibilidades y oportunidades de aprendizaje.
En quarto lugar, por que el portafolio es una plataforma que me ha permitido crear un espacio propio en el que poder poner todo lo que yo quiera, des de trabajos pasando por comentarios de notias, hasta aspectos personales como puede ser el power point sobre el viaje de la boda de plata de mis padres.
En quinto lugar, por que éste me servira de cara al trabajo de fin de carrera donde tendre que defender mis aprendizaques adquiridos a lo largo de la carrera ante un tribual. Por tanto, el bloc me servira como herramienta para evidenciar las competencias adquiridas en dicho proceso.
Y por último, pero no por ello menos importante, simplemente por que me gusta y me apetece dedicar parte de mi tiempo en confeccionar un espacio donde poder encontrar la història de mi vida académica. Por que unque no lo viera nadie, tendré la satisfacción de haver realitzado un trabajo de esta categoria con el mérito y esfuezo, ganas e ilusión que éste conlleva.”
Moltes gràcies pel vostre temps i recordeu:
“El bloc no és una pèrdua de temps. És una inversió de futur del nostre aprenentatge al llarg de la vida”.
Per cert!! sabeu que em va contestar la meva mare després de dir-li tot això?: “Sigue hija sigue, que llegaras lejos”.
Jejejejeje
Una abraçada a tothom!
Com podeu veure, és una mica tard. Són les 12 de la nit i encara estic aquí amb el meu bloc. La veritat és que feia bastant de temps que no el feia servir però ara l’he tornat a agafar amb moltes ganes, com alguns ja podreu haver vist...jejej
El motiu real d’aquest escrit, és que vull fer una reflexió sobre un esdeveniment que m’ha succeït avui mateix amb la meva mare mentre acabava d’enllestir el meu e-portafoli.
Després de quatre dies asseguda a la cadira del meu escriptori davant l'ordinador penjant treballs que tenia pendents de l’any passat i posant els nous d’aquest any, la meva mare ha vingut a veure'm fa un ratet a la meva habitació. Després de mirar durant cinc minuts tot el que jo anava fent en el bloc (penjar treballs, fer comentaris, escriure noves entrades, etc.) sense entendre res de res, em diu: “Nieves, y por que le dedicas tantas horas a eso si luego no lo va a ver tanta gente....??” aquesta pregunta, com podeu veure, és d’una mare una mica preocupada per mi perquè no m’aixeco de la cadira fent la meva feina....jejeje
Però la veritat és que després de formular-me aquesta pregunta, he de reconèixer que em vaig quedar pensant la resposta durant uns segons. En un principi no s’havia què respondre perquè mai m’ho havia plantejat. Però la veritat és que ara que hi penso, és una molt bona pregunta: Perquè dedicar tantes hores a una feina que al cap i a la fi no ens paguen, que no ens avaluaran ni la meitat de les hores que li hem dedicat i que pot ser, per què no, ni tan sols veurà una petita part de la població....??
Després d’una estona de reflexió, vaig cridar a la meva mare, que en aquell moment estava recollint la cuina després de dinar, i li vaig dir: “Mira mamá, he estado reflexionando sobre la pregunta que me hiciste y he llegado a la conclusión de que le didedico tanto tiempo a mi portafolio por los siguientes motivos:
En primer lugar, por que creo que el bloc es una herramienta de trabajo que realmente ayuda a adquirir un aprendizaje auònomo y profundo, cosa que tenemos claro con nuestros alumnos pero no tanto con nosotros mismo. Gracias al bloc, podemos buscar notícias, videos, otros trabajos y tambien podemos compartir y comentar los nuestros lo qual conlleva un tiempo de reflexión que ayuda a todo ello.
En segundo lugar, por que creo que el bloc es una plataforma que te permite relacionarte con personas de todo el mundo, compartir experiencias, conocimientos, aprendizajes y vivencias, por que es tan rica que te permite colgar fotos, videos, power points, documentos word, pdf, audios, a través de plataformas como slideboom, slidshare, fliker, youtube, scribd, glogster y muchos otros que me aun me quedan por descubrir.
En tercer lugar, por que tal i como argumento en la entrada titulada “l’ensenyança del futur” del bloc "Recursos d'interés", creo firmemente que la enseñanza del futuro esta encaminada hacia esta nueva forma de enseñanza-aprendizaje. Por que ya no habrá mas mochilas cargadas de libros sinó que , como dice el video, todo estarà en las nubes. Lo cual permitira todo un nuevo abanico de posibilidades y oportunidades de aprendizaje.
En quarto lugar, por que el portafolio es una plataforma que me ha permitido crear un espacio propio en el que poder poner todo lo que yo quiera, des de trabajos pasando por comentarios de notias, hasta aspectos personales como puede ser el power point sobre el viaje de la boda de plata de mis padres.
En quinto lugar, por que éste me servira de cara al trabajo de fin de carrera donde tendre que defender mis aprendizaques adquiridos a lo largo de la carrera ante un tribual. Por tanto, el bloc me servira como herramienta para evidenciar las competencias adquiridas en dicho proceso.
Y por último, pero no por ello menos importante, simplemente por que me gusta y me apetece dedicar parte de mi tiempo en confeccionar un espacio donde poder encontrar la història de mi vida académica. Por que unque no lo viera nadie, tendré la satisfacción de haver realitzado un trabajo de esta categoria con el mérito y esfuezo, ganas e ilusión que éste conlleva.”
Moltes gràcies pel vostre temps i recordeu:
“El bloc no és una pèrdua de temps. És una inversió de futur del nostre aprenentatge al llarg de la vida”.
Per cert!! sabeu que em va contestar la meva mare després de dir-li tot això?: “Sigue hija sigue, que llegaras lejos”.
Jejejejeje
Una abraçada a tothom!
La classe d’avui de l’assignatura d’Aprenentatge de les llengües en contextos multilingües, ha estat tan especial com la que vam fet el dia 26 d’abril quan vam rebre la visita de magnífic autor Bernat Joan. En aquest cas, ens ha visitat na Iolanda Bonet. Iolanda és una magnífica escriptora de literatura infantil i per a adults, i treballa com a assessora d’una associació anomenada EAIT (Equip de Suport d’Alumnats d’Iniciació Tardana).
Dilluns 17 de maig
Na Iolanda, ens va explicar de manera molt amable i propera, en què consistia la seva feina. Ens va comentar, que aquest projecte s’inicià a Eivissa fa 18 anys, ja que als anys 60-70 com a conseqüència de la prohibició del català, no es plantejaren la possibilitat d’ensenyar la llengua als nouvinguts. L’EAIT és una associació que s’encarrega d’assessorar en matèria d’educació a persones que, per raó de procedència (nació, cultura, llengua...) o de calendari, s’han incorporat tardanament al nostre sistema educatiu.
Aquestes persones nouvingudes, procedeixen dels racons més insòlits de la terra, continuà explicant. Ens va dir que el més llunyà que tingueren va ser un noi de Tasmània. Encara que també procedien d’Equador, de la Xina, del Japó, de Mèxic, de Cuba i del Marroc, entre d’altres llocs. A més a més, aquestes persones venen amb una cultura, una llengua i una tradició diferent a la nostra. És per això, ens explicà la Iolanda, que per exemple els uruguaians queden atabalats quan els hi diuen que aquí han de pagar els llibres del col•legi perquè al seu país l’educació és gratuïta. La Iolanda, va destacar també el cas de l’institut IES Miquel Terrades de Barcelona on el 95% dels alumnes eren immigrants.
Llavors, per fer una classe una mica més pràctica, la Iolanda ens va convidar a fer un joc d’imaginació. Ens va dir que havíem d’imaginar-nos un noi/a, la seva edat, i el lloc de procedència. Així, va sorgir la Gislen de vuit anys i procedent del Marroc. Des del propi departament de l’EAIT on treballa la Iolanda, informen als pares d’aquests nens sobre tot allò que necessiten per inscriure la seva filla al col•legi (papers, documents escolar, targeta sanitària etc.). També, des de mediació (què és un programa pilot), fan una entrevista a les famílies, a la nena i als seus germans si en té. Durant aquesta entrevista, els demanen dades personals com ara el nom, l’edat, si té germans (per tal de posar de immediat un procés de reorganització familiar, és a dir, ajuntar als germans al mateix centre), durant les entrevistes també es solen detectar possibles necessitats educatives específiques, se’ls hi pregunta la llengua que parlen (na Iolanda en explicà el cas d’una família que a casa seva parlaven fins a 6 llengües diferents de manera indiscriminada), se’ls pregunta si treballen els pares, si parlen el castellà i/o el català (en cas que no entenguin la llengua, disposen d’una servei d’interlocució amb el que poden comunicar-se mitjançant un traductor de Palma per telèfon), si tenen algun tipus de necessitat amb els serveis socials (en cas afirmatiu es posen en contacte amb ells de manera immediata), entre d’altres qüestions. Na Iolanda, en va comentar que aquestes entrevistes estaven molt bé estudiades per poder extraure d’elles molt més del que demanen observant les famílies.
Finalment, continuà explicant la Iolanda, una vegada tenim tot llest i la Gislend a l’escola, li assignen una aula d’acullida segons el seu grau d’enteniment de l’idioma, on serà amb més nens nouvinguts com ella. Aquestes aules d’acollida, es divideixen segons el grau d’enteniment del nen en: 1) TLC (Taller de Llengua i Cultura), destinant a nens que no parlen res de la nostra llengua. De les 25h de classe lectiva a la setmana d’un centre, aquest nens han de fer entre 18-19h de suport; 2) AA (Aula d’Acollida), destinat a nens que parlen una mica l’idioma. Han de fer al voltant de 14h de suport a la setmana; 3) S. (Suport), destinat a nens que ja estan quasi plenament integrats. Només han de fer 2 o 3h de suport a la setmana. D’aquesta manera, ja tenim a un nen nouvingut integrat al nostre sistema educatiu i a la nostra cultura.
En darrer lloc i abans de finalitzar la classe, la Iolanda Bonet ens va fer un seguit de recomanacions molt i molt interessants sobre diferents llibres per tal d’ajudar als nostres futurs nens a integrar-se (*aquestes les podreu trobar al bloc de primer). D’aquesta manera, ens va facilitar una bibliografia amplíssima que de segur ens serà molt útil com a futures mestres d’Educació Infantil.
Bernat Joan i Marí va néixer a Eivissa l'any 1960, en el si d'una família pagesa. Tant son pare com sa mare s'ocupaven de les feines del camp. El pare, a més, treballava de picapedrer, després d'haver treballat com a saliner durant molts d'anys, a les salines d'Eivissa. Estudià les primeres lletres al col·legi de Sant Jordi de ses Salines i després cursà batxillerat al Seminari (antic centre religiós reconvertit en escola privada, actualment concertada). L'ambient del seminari era liberal, malgrat el caràcter confessional del centre i la suposada orientació d'acord amb el règim. La major part dels professors celebraren la mort del general Franco, i d'estranquis alguns començaven a introduir, molt tímidament, alguna referència a la cultura catalana. El tema de la llengua encara era tabú, malgrat que tothom, col·loquialment, parlava en català.
Quant a estudis universitaris, es decantà per la Filologia i, més concretament, per la Filologia Catalana. Cursà estudis a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1977 i 1982, en què es llicencià. Aquesta època fou decisiva per a la seua formació intel·lectual. Entrà en contacte amb els grups de la societat civil (i de l'acció cívica i política) favorables a la normalització de la llengua catalana, de la cultura catalana i de la nació catalana en general. Inicialment, el seu accés a l'interès per la cultura catalana el féu a través de la connexió amb grups de tendència llibertària. En els anarquistes, el jove estudiant hi trobà persones que volien la llibertat per sobre de tot, que defensaven els drets de l'individu i de la societat i que eren radicalment contestataris amb l'Estat i amb l'ordre establert. A partir de l'aprofundiment en les tesis d'aquests plantejaments ideològics i filosòfics, acabà militant a l'independentisme català. Durant aquest període estudià Literatura Catalana (amb un especial interès per l'època modernista i pel segle XX en general, però també per la nostra literatura medieval). Es veié marcat profundament pel mestratge de Lluís Vicent Aracil, que aleshores hi feia classes de Sociolingüística.
Participà en la creació de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat i en la formació del Seminari de Sociolingüística de Barcelona, en el si del qual realitzà els primers treballs d'investigació.
Mentrestant, cursà estudis d'Anglès i d'Alemany a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona, i traduí diversos textos de lingüística general per a la revista universitària Llengües en contacte.
Al llarg de l'estiu de l'any 1981 treballà en un equip de l'ICE de la Universitat de Barcelona, aleshores sota la direcció del professor Miquel Siguán, en una investigació que aparegué publicada sota el títol Els estudiants de BUP i COU i la literatura catalana, anàlisi sociològica sobre les preferències literàries, els gustos i els coneixements dels adolescents del Principat.
L'any 1982 es llicencià en Filologia Catalana i obtingué una plaça de professor no numerari a l'Institut Sa Blanca Dona d'Eivissa. L'any 1983 oposità a càtedres d'institut i obtingué la càtedra del centre on havia començat a treballar. Entre els anys 1984 i 1987 fou director de l'esmentat institut. Des de l’any 1982, començà a treballar per a l'ICE de la Universitat de les Illes Balears com a professor dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana, per a professorat d'educació primària i d'ensenyament secundari.
L'any 1984 publicà el seu primer llibre: Bilingüisme? Normalització? Dades sobre el conflicte lingüístic a l'illa d’Eivissa. Començava, amb aquest llibre, una sèrie de textos (a partir d'estudis i d'assaigs) en sociolingüística, que han tengut continuïtat fins ara.
El dia 11 de setembre de 1979 havia publicat el seu primer article a Diario de Ibiza: una crítica teatral sobre una versió de L'Assemblea de les Dones d'Aristòfanes, feta per Marià Villangómez. Iniciava també una línia, de col·laboració als mitjans de comunicació, que no s'ha interromput fins avui. Inicialment publicà a Diario de Ibiza, però ben aviat col·laborà també a Ràdio Popular d'Eivissa, en un programa sobre nacions sense estat d'Europa (1982-83).
Bernat Joan començà a fer literatura de creació, de manera regular, a partir de la dècada dels noranta. L'any 1991 publicà la seua primera novel·la, Ball de voltors i des d'aleshores no ha deixat de publicar tant assaig com narrativa i teatre, compaginant sempre aquesta activitat amb l'activisme social a favor de la llengua i amb l'activitat política.
Participà l'any 1984 en la creació a Eivissa del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i formà un grup local dels anomenats Grups de Defensa de la Llengua, vinculats amb l'esmentada formació política. Col·laborà, des d'aquests, en la revista Viure en català, que fou l'òrgan de comunicació durant tot el temps de la seua existència.
A principi dels noranta, es vinculà amb Esquerra Republicana de Catalunya i contribuí a la seua implantació a Eivissa i al conjunt de les illes Balears i Pitiüses. Es presentà com a candidat al senat per ERC a Eivissa l'any 1993, i ha estat diverses vegades candidat per aquest partit, al senat, al congrés i a les eleccions al Parlament Europeu. Actualment és president d'ERC a les illes Balears i Pitiüses.
L'any 1994 participà en la formació de la Plataforma per la Llengua, grup de lluita per la llengua que s'ha destacat especialment pel seu activisme durant aquests últims anys.
Actualment, a més de col·laborar en la premsa escrita i en la ràdio col·labora, en un programa setmanal (Temps d'opinió) a la Televisió d'Eivissa i Formentera.
Pel que fa a la seua activitat acadèmica, des de l'any 1987 imparteix seminaris o cursos (depenent dels anys) a la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra cada mes d'agost a Prada de Conflent. Així mateix, ha participat en diversos congressos, majoritàriament relacionats amb la investigació en sociolingüística (II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, I Congrés Internacional sobre Llengües Minoritzades, I Congrés sobre les Llengües de França, etc). Com a complement de la seua formació acadèmica ha realitzat estudis de Sociologia, a través de la UNED.
Dilluns 26 d'abril de 2010
La classe d’avui ha estat molt especial, ja que ha vingut a visitar-nos el lingüista Bernat Joan autor dels diferents llibres llegits a classe com ara Català normalitzat en un món multilingüe o Sociolingüística a l’aula.
Bernat Joan, ens ha contestat molt amablement a un seguit de qüestions que havíem preparat els meus companys i jo dies anteriors a classe, sobre el seu llibre Català normalitzat en un món multilingüe. D’aquesta manera, hem estat debatent, posant en comú i dialogant sobre tems molt importants relacionats amb la llengua i, en especial, la llengua catalana.
Finalment, ens vam acomiadar donant-li les gràcies per la seva visita, ja que entenem que és un senyor amb una agenda molt ocupada que ha de viatjar molt. A més a més, ens va donar el seu correu Electronic per si volíem posar-nos en contacte amb ell algun dia.
La classe d’avui ha estat molt especial, ja que ha vingut a visitar-nos el lingüista Bernat Joan autor dels diferents llibres llegits a classe com ara Català normalitzat en un món multilingüe o Sociolingüística a l’aula.
Bernat Joan, ens ha contestat molt amablement a un seguit de qüestions que havíem preparat els meus companys i jo dies anteriors a classe, sobre el seu llibre Català normalitzat en un món multilingüe. D’aquesta manera, hem estat debatent, posant en comú i dialogant sobre tems molt importants relacionats amb la llengua i, en especial, la llengua catalana.
Finalment, ens vam acomiadar donant-li les gràcies per la seva visita, ja que entenem que és un senyor amb una agenda molt ocupada que ha de viatjar molt. A més a més, ens va donar el seu correu Electronic per si volíem posar-nos en contacte amb ell algun dia.
En aquesta nova entrada, vull fer una petita reflexió sobre la meva percepció en quant al primer any de carrera d’Educació Infantil a la UIB d’Eivissa.
Aquest any, l’he començat amb moltes ganes i il•lusions. Començava per a mi una nova etapa plena d’inquietuds i pors però també de curiositat i interès per tot el que anava a conèixer de nou.
A grans trets he de dir que aquest ha estat un bon any acadèmic per a mi, ja que a banda dels grans companys i professors que he tingut, les matèries impartides han estat molt adient. Lògicament, algunes han sigut més difícils que d’altres i algunes més interessants que altres. Però en general han sigut molt satisfactòries.
D’altra banda, voldria fer una petita referència a la videoconferència. Abans de cursar el primer any de carrera, havia escoltat molt sobre la videoconferència i, com és d’esperar, tot era dolent. La veritat és que ara que tinc criteri personal, he de dir que no és tan dolent com m’havien fet pensar. La veritat és que no és el mateix que tenir al professor presencialment però, no obstant això, és una altra manera de fer classe. Segons la meva opinió, la videoconferència requereix una gran voluntat per part de l’alumnat però penso que tenim una edat en la que cadascun és conscient del que ha de fer.
En definitiva, penso que a pesar dels inconvenients de ser el primer any en que tot és nou i anem una mica perduts, la veritat és que considero que ha estat un bon inici per dur a terme un aprenentatge molt positiu com a futura mestra d’Educació Infantil.
Aquest any, l’he començat amb moltes ganes i il•lusions. Començava per a mi una nova etapa plena d’inquietuds i pors però també de curiositat i interès per tot el que anava a conèixer de nou.
A grans trets he de dir que aquest ha estat un bon any acadèmic per a mi, ja que a banda dels grans companys i professors que he tingut, les matèries impartides han estat molt adient. Lògicament, algunes han sigut més difícils que d’altres i algunes més interessants que altres. Però en general han sigut molt satisfactòries.
D’altra banda, voldria fer una petita referència a la videoconferència. Abans de cursar el primer any de carrera, havia escoltat molt sobre la videoconferència i, com és d’esperar, tot era dolent. La veritat és que ara que tinc criteri personal, he de dir que no és tan dolent com m’havien fet pensar. La veritat és que no és el mateix que tenir al professor presencialment però, no obstant això, és una altra manera de fer classe. Segons la meva opinió, la videoconferència requereix una gran voluntat per part de l’alumnat però penso que tenim una edat en la que cadascun és conscient del que ha de fer.
En definitiva, penso que a pesar dels inconvenients de ser el primer any en que tot és nou i anem una mica perduts, la veritat és que considero que ha estat un bon inici per dur a terme un aprenentatge molt positiu com a futura mestra d’Educació Infantil.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
