Dijous 21 de gener de 2010 (dia 16)
Avui la classe de psicologia ha sigut molt especial, al igual que totes en realitat. Avui han acabat d’exposar els quatre grups que quedàven. La veritat, és que tots ho han fet molt bé, tinc uns companys molt competents!
El primer en començar, ha estat el grup de la Susana, la Dàmaris i la Marina. La veritat és que ho han fet molt bé tant la part teòrica, ja que a part del power point havien fet un mural, com la part de la dinàmica. Elles, han fet dos tipus de jocs: el primer, consistia en buscar parelles de dibuixos; mentre que el segon, consistia en fer frases on cadascun havia d’inventar un mot més tot i repetint prèviament els anteriors.
El grup REC (compost per en JuanFran, la Lucia i la Cristina), també ho van fer molt bé. El joc que van fer ells, consistia en una mena de programa de televisió amb micros i tot on havíem de respondre qüestions. Una de les preguntes que més ens va fer riure deia:
“Què és l’afàsia?:”
a) “El nom de la meva tia, la germana de la mamà.”
Jajajajajaj va ser tot un “puntazo”. Finalment, el grup guanyador, va tenir com a regal una tableta de torró d’aquest Nadal i un tetabrik de llet....jajajajja!!! la veritat és que en original no li guanya ningú...jajajajaj
En quant al grup de la Sílivia i la Rosa, la veritat és que van treballar molt bé la part teòrica, ja que van aglutinar en un únic power point tant el marc teòric com el seu propi estudi del cas tot i fent-hi la relació pràctica. Va estar molt bé. El seu joc, també va estar molt divertit. Consistia en fer dos grups i respondre a les preguntes plantejades. El meu grup va ser el guanyador!!! Jejej
Per últim, el grup de la Esther va fer un joc molt simpàtic per tal de desinhibir la classe. Aquest, consistia en ballar segons el tipus de música que escoltéssim i això va ser un "desenfreno" total, sobre tot per part de la Iratxe i la Marina. Quines boges!! Jejejeje L’altra part del seu joc, consistia a pintar un dibuix en el que trasmitéssim allò que hem sentit a l’escoltar les cançons. Finalment, com a regal ens van donar a cadascun un chupa-chups!!! jejeje
domingo, 31 de enero de 2010
Etiquetas: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic per a la Primera Infància. 0 comentarios
Dijous 17 de Desembre de 2009 (dia 13)
Estimat diari, no te pots imaginar el que hem fet avui a la classe de l’Albert. Te’n recordes d’aquell dia que et vaig contar que vam jugar a una espècie de “passa paraula” per equips on tractàvem una de les lectures??, doncs bé, això és encara millor! Començaré pel principi.
Primer de tot, hem fet l’examen que teníem per avui que crec que t’ho vaig contar, però de totes formes t’explico. És un examen que l’Albert ens ha facilitat per reduir temari de cara a l’examen del febrer, ja que només entra la part de cognició i que, a més, si suspenem no passa res perquè el podem tornar a fer llavors. La veritat és que l’examen m’ha anat bé. He dubtat en algunes però en general estic contenta.
Desprès del descans, és quan començà la gràcia del que et contava al inici d’aquest dia. Tot comença quan l’Albert ens va demanar a cadascun de nosaltres, que escriguéssim en un paperet un sentiment i en un altre un lloc en el que ens agradés estar, i els vam barrejar. Llavors, vam fer grups de tres persones, a mi em va tocar amb la Sonia i l’Esther, i vam haver d’agafar dos paperets de cadascun dels munts. D’aquesta manera, ens va tocar els sentiments de melancolia i soledat i els llocs de Àngels (tenda de sabatilles del port) i Vara de Rey. I què és el que teníem que fer? Em preguntaràs. Doncs l’activitat amb la que més vergonya he passat a la meva vida però també, una de les més divertides i desinhibidores que he fet mai. Es tractava d’anar a aquells lloc a representar en cadascun d’ells un dels sentiments que ens havia tocat. D’aquesta manera, vam representar la melancolia a Àngels i la soletat a Vara de Rey.
En primer lloc, a la tenda de sabates, vam inventar la història de que a l’Esther l’acabava de deixar el seu Novi feia dos mesos i, per això, estava molt melancòlica, perquè li treia en falta. Mentre que jo feia el paper de l’amiga que li treia fora de casa perquè s’oblidés d’ell. D’altra banda, la Sònia feia d’observadora per veure la reacció que li provocava a la gent la nostra actuació. Dos de les coses més gracioses que va succeir mentre representaven això, fan ser: d’una banda, que una clienta de la tenda havia agafat unes botes per mirar-les i l’Esther, que estava ficada en el seu paper, va dir: “Veus! Aquestes, aquestes botes em recorden a ell. Perquè aquestes les vaig comprar estant amb ell de viatge per Salamanca.” Mara meva, un poc més i ploro del riure. Gràcies a que hem vaig controlar prou perquè llavors, el que va fer la senyora, fou deixar les botes al seu lloc com si digués: “millor deixo les botes que encara li faig caure en una depressió a aquesta noia” jejeje ; I, d’altra banda, un altre moment molt graciós fou quan l’Albert, fent la ruta per controlar que tot anés bé, entrà a la tenda i tot just trobà una dona que coneixia i aquesta (ens contà l’Albert llavors a classe), li va dir: “has vist les noies aquestes l’espectacle que estan muntant en mig de la tenda?” i l’Albert li hagué de seguir el rollo per no delatar-nos. Però llavors, al sortir de la tenda, li va contar la veritat.
En segon lloc, a Vara de rey, vam inventar la història de què Sònia estava tot sola a un banc perquè ella així ho volia. Mentre que jo, feia d’una coneguda que passava per davant i em parava per saludar-la. D’altra banda, Esther feia d’observadora. El moment en que Sònia va cridar més l’atenció de la gent fou quan estava asseguda tot sola a un banc perquè varius tenders dels postos, estaven mirant-la i parlant possiblement d’ella. Llavors, vaig arribar jo com qui no vol la cosa i li saludo però ella molt tallant, em diu que li deixi perquè vol estar sola i se’n va. Aquí, quasi tothom ens mirava i nosaltres mortes de vergonya fent el periré. Fou graciosíssim!!
Desprès d’això, varem anar a classe on ens esperava l’Albert i cada grup va contar la seva experiència en aquesta activitat. He de destacar la del grup de la Susana, la Marina i la Laura. Elles van representar la ira a Vara de Rey, i van inventar la història de que una s’avia acostat amb el nuvi de l’altra es començaven a dir de tot davant pares i fills. Mare meva, per haver-ho gravat, boníssim!
Un altre sentiment que representaren fou l’angoixa també a Vara de Rey. D’aquesta manera, van anar als carrusels dels nens petits i fer com que s’angoixaven de la poca seguretat i estabilitat de l’atracció per a uns nens molt petit. I tot això, davant els seus pares que les miraven amb la mateixa cada d’angoixa i incomoditat amb que elles estaven representant el seu paper. Jajajaj també molt graciós, per haver-ho gravat.
I, per últim, també van representar la vergonya però a la biblioteca de la universitat. El que van fer, era que la Marina es tirava un pet davant tothom que, a més, estaven en silenci. I les altres dos membres dels grup, feien d’estudiants que no la coneixien i començaven a dir en veu altra “a laaa!!! Pero que pedazo de guarra. Pero que peste, se ha tirado un pedo!!!” jajajajajaj amb això si que em moria de la rialla quan ho contaven a classe. Es què m’imagino la cara de tot els que estaven estudiant aguantant el riure per respecte. Jajajaj i llavors, en Juan Francisco, va contar (perquè ell també era allà) que quan van sortir totes de l’aula, tothom que hi era allí, començà a riure perquè no aguantaven més.
Entre d’altres interpretacions, a banda d’aquest grup, cal destacar la d’en Juan Fran i el seu grup que interpretaven l’alegria en una aula de videoconferència. Fins i tot van cridar l’atenció al professor que hi era a Palma. Així que van assolir el seu objectiu!
En definitiva, encara que pareix una activitat una mica de broma, la veritat és que la vam prendre molt en serio i per això va sortir també, pens jo. I, el més important, el vam passar super bé i vam assolir els nostres objectius que eren cridar l’atenció de la gent. El que puc dir que vam traure en clau és que als espais oberts, és més fàcil cridar l’atenció de la gent que no pas als espais tancats.
Només et vull dir que m’ha paregut una activitat super entretinguda i polida de fer sobre tot per acomiadar-nos la classe de psicologia que, com ja saps, és la darrera fins l’any que bé. I d’aquesta manera, m’acomiado de tu fins al proper dijous de classe. Feliç Nadal i pròsper any nou 2010!!!:D:D
Estimat diari, no te pots imaginar el que hem fet avui a la classe de l’Albert. Te’n recordes d’aquell dia que et vaig contar que vam jugar a una espècie de “passa paraula” per equips on tractàvem una de les lectures??, doncs bé, això és encara millor! Començaré pel principi.
Primer de tot, hem fet l’examen que teníem per avui que crec que t’ho vaig contar, però de totes formes t’explico. És un examen que l’Albert ens ha facilitat per reduir temari de cara a l’examen del febrer, ja que només entra la part de cognició i que, a més, si suspenem no passa res perquè el podem tornar a fer llavors. La veritat és que l’examen m’ha anat bé. He dubtat en algunes però en general estic contenta.
Desprès del descans, és quan començà la gràcia del que et contava al inici d’aquest dia. Tot comença quan l’Albert ens va demanar a cadascun de nosaltres, que escriguéssim en un paperet un sentiment i en un altre un lloc en el que ens agradés estar, i els vam barrejar. Llavors, vam fer grups de tres persones, a mi em va tocar amb la Sonia i l’Esther, i vam haver d’agafar dos paperets de cadascun dels munts. D’aquesta manera, ens va tocar els sentiments de melancolia i soledat i els llocs de Àngels (tenda de sabatilles del port) i Vara de Rey. I què és el que teníem que fer? Em preguntaràs. Doncs l’activitat amb la que més vergonya he passat a la meva vida però també, una de les més divertides i desinhibidores que he fet mai. Es tractava d’anar a aquells lloc a representar en cadascun d’ells un dels sentiments que ens havia tocat. D’aquesta manera, vam representar la melancolia a Àngels i la soletat a Vara de Rey.
En primer lloc, a la tenda de sabates, vam inventar la història de que a l’Esther l’acabava de deixar el seu Novi feia dos mesos i, per això, estava molt melancòlica, perquè li treia en falta. Mentre que jo feia el paper de l’amiga que li treia fora de casa perquè s’oblidés d’ell. D’altra banda, la Sònia feia d’observadora per veure la reacció que li provocava a la gent la nostra actuació. Dos de les coses més gracioses que va succeir mentre representaven això, fan ser: d’una banda, que una clienta de la tenda havia agafat unes botes per mirar-les i l’Esther, que estava ficada en el seu paper, va dir: “Veus! Aquestes, aquestes botes em recorden a ell. Perquè aquestes les vaig comprar estant amb ell de viatge per Salamanca.” Mara meva, un poc més i ploro del riure. Gràcies a que hem vaig controlar prou perquè llavors, el que va fer la senyora, fou deixar les botes al seu lloc com si digués: “millor deixo les botes que encara li faig caure en una depressió a aquesta noia” jejeje ; I, d’altra banda, un altre moment molt graciós fou quan l’Albert, fent la ruta per controlar que tot anés bé, entrà a la tenda i tot just trobà una dona que coneixia i aquesta (ens contà l’Albert llavors a classe), li va dir: “has vist les noies aquestes l’espectacle que estan muntant en mig de la tenda?” i l’Albert li hagué de seguir el rollo per no delatar-nos. Però llavors, al sortir de la tenda, li va contar la veritat.
En segon lloc, a Vara de rey, vam inventar la història de què Sònia estava tot sola a un banc perquè ella així ho volia. Mentre que jo, feia d’una coneguda que passava per davant i em parava per saludar-la. D’altra banda, Esther feia d’observadora. El moment en que Sònia va cridar més l’atenció de la gent fou quan estava asseguda tot sola a un banc perquè varius tenders dels postos, estaven mirant-la i parlant possiblement d’ella. Llavors, vaig arribar jo com qui no vol la cosa i li saludo però ella molt tallant, em diu que li deixi perquè vol estar sola i se’n va. Aquí, quasi tothom ens mirava i nosaltres mortes de vergonya fent el periré. Fou graciosíssim!!
Desprès d’això, varem anar a classe on ens esperava l’Albert i cada grup va contar la seva experiència en aquesta activitat. He de destacar la del grup de la Susana, la Marina i la Laura. Elles van representar la ira a Vara de Rey, i van inventar la història de que una s’avia acostat amb el nuvi de l’altra es començaven a dir de tot davant pares i fills. Mare meva, per haver-ho gravat, boníssim!
Un altre sentiment que representaren fou l’angoixa també a Vara de Rey. D’aquesta manera, van anar als carrusels dels nens petits i fer com que s’angoixaven de la poca seguretat i estabilitat de l’atracció per a uns nens molt petit. I tot això, davant els seus pares que les miraven amb la mateixa cada d’angoixa i incomoditat amb que elles estaven representant el seu paper. Jajajaj també molt graciós, per haver-ho gravat.
I, per últim, també van representar la vergonya però a la biblioteca de la universitat. El que van fer, era que la Marina es tirava un pet davant tothom que, a més, estaven en silenci. I les altres dos membres dels grup, feien d’estudiants que no la coneixien i començaven a dir en veu altra “a laaa!!! Pero que pedazo de guarra. Pero que peste, se ha tirado un pedo!!!” jajajajajaj amb això si que em moria de la rialla quan ho contaven a classe. Es què m’imagino la cara de tot els que estaven estudiant aguantant el riure per respecte. Jajajaj i llavors, en Juan Francisco, va contar (perquè ell també era allà) que quan van sortir totes de l’aula, tothom que hi era allí, començà a riure perquè no aguantaven més.
Entre d’altres interpretacions, a banda d’aquest grup, cal destacar la d’en Juan Fran i el seu grup que interpretaven l’alegria en una aula de videoconferència. Fins i tot van cridar l’atenció al professor que hi era a Palma. Així que van assolir el seu objectiu!
En definitiva, encara que pareix una activitat una mica de broma, la veritat és que la vam prendre molt en serio i per això va sortir també, pens jo. I, el més important, el vam passar super bé i vam assolir els nostres objectius que eren cridar l’atenció de la gent. El que puc dir que vam traure en clau és que als espais oberts, és més fàcil cridar l’atenció de la gent que no pas als espais tancats.
Només et vull dir que m’ha paregut una activitat super entretinguda i polida de fer sobre tot per acomiadar-nos la classe de psicologia que, com ja saps, és la darrera fins l’any que bé. I d’aquesta manera, m’acomiado de tu fins al proper dijous de classe. Feliç Nadal i pròsper any nou 2010!!!:D:D
Dijous 12 de Novembre de 2009 (dia 8)
Avui la classe ha estat super, super divertida!!! La veritat és que ho hem passat molt bé alhora que apreníem. I això s’agraeix.
Al principi de la classe, l’Albert ens ha felicitat per la nostra gran participació (en general) del fòrum. El fòrum, que no t’ho havia contant, és un espai virtual que l’Albert ha creat al modle on hem de comentar sobre les investigacions de tres pàgines d’Internet que ell mateix ens ha facilitat. Doncs bé, la veritat és que crec que hem creat un clima de bondat, afecte, respecte etc. on cadascun de nosaltres, contàvem les nostres vivències personals que feien referència amb les investigacions.
A més a més, que no volia desviar-me del tema, ens ha explicat les diferents tipologies d’examen (Probes objectives i d’assaig) perquè en poc temps, tindrem l’examen de la part conceptual.
Després d’explicar tot allò, ens hem posat en grups de 4 o 5 i, aquí comença la classe super divertida de la que et parlava abans, hem jugat a un joc. Cadascun dels grups, érem tres (las Locas, las Taradas i las Cachondas) jajaja, havíem de fer cinc preguntes cadascuna de les quals havien de tenir tres possibles respostes on només una era la correcta.
D’aquesta manera, primer un membre de l’equip de las Locas (del que formava part jo) havia de llegir les preguntes a un dels membres de l’equip de las Taradas i las Cachondas i la primera que donés un cop a la taula tenia dret a respondre. Ho vam passar molt bé la veritat i, a més, apreníem a la vegada i l ’Albert ens ajudava amb els conceptes que no enteníem.
La final va estar molt renyida, tots els equips estàvem a quatre punts i jugaven pel cinqué punt l’equip de las Locas i las Cachondas a més, jo era la que representava al meu grup i havia de donar el cop a la taula. El membre de l’equip de l’altre grup, va llegir la pregunta i quan va dir TEMPS, ambdues van donar el cop a la taula però la membre de l’equip rival, li va donar abans que jo i el seu equip va encertar la pregunta i per tant, va guanyar.
En definitiva, encara que no vam guanyar, ho vam passar super bé i, a més, penso que he entès tots els conceptes i m’han quedat molt més clars.
Avui la classe ha estat super, super divertida!!! La veritat és que ho hem passat molt bé alhora que apreníem. I això s’agraeix.
Al principi de la classe, l’Albert ens ha felicitat per la nostra gran participació (en general) del fòrum. El fòrum, que no t’ho havia contant, és un espai virtual que l’Albert ha creat al modle on hem de comentar sobre les investigacions de tres pàgines d’Internet que ell mateix ens ha facilitat. Doncs bé, la veritat és que crec que hem creat un clima de bondat, afecte, respecte etc. on cadascun de nosaltres, contàvem les nostres vivències personals que feien referència amb les investigacions.
A més a més, que no volia desviar-me del tema, ens ha explicat les diferents tipologies d’examen (Probes objectives i d’assaig) perquè en poc temps, tindrem l’examen de la part conceptual.
Després d’explicar tot allò, ens hem posat en grups de 4 o 5 i, aquí comença la classe super divertida de la que et parlava abans, hem jugat a un joc. Cadascun dels grups, érem tres (las Locas, las Taradas i las Cachondas) jajaja, havíem de fer cinc preguntes cadascuna de les quals havien de tenir tres possibles respostes on només una era la correcta.
D’aquesta manera, primer un membre de l’equip de las Locas (del que formava part jo) havia de llegir les preguntes a un dels membres de l’equip de las Taradas i las Cachondas i la primera que donés un cop a la taula tenia dret a respondre. Ho vam passar molt bé la veritat i, a més, apreníem a la vegada i l ’Albert ens ajudava amb els conceptes que no enteníem.
La final va estar molt renyida, tots els equips estàvem a quatre punts i jugaven pel cinqué punt l’equip de las Locas i las Cachondas a més, jo era la que representava al meu grup i havia de donar el cop a la taula. El membre de l’equip de l’altre grup, va llegir la pregunta i quan va dir TEMPS, ambdues van donar el cop a la taula però la membre de l’equip rival, li va donar abans que jo i el seu equip va encertar la pregunta i per tant, va guanyar.
En definitiva, encara que no vam guanyar, ho vam passar super bé i, a més, penso que he entès tots els conceptes i m’han quedat molt més clars.
Dilluns 19 d’Octubre de 2009 (dia 4)
Avui hem recuperat la classe que van perdre fa dues setmanes. La classe d’avui m’ha agradat perquè hem rigut molt i ha sigut molt grata i amena. Hem fet un Rolplying que consisteix en l’atribució fictícia d’uns personatges i la seva representació.
Encara que soc vergonyosa, avui m’ho he deixat a casa perquè he a hagut d’interpretar el paper d’una mestra que ha de fer una entrevista a uns pares de tipus indulgent, és a dir, passius (conceptes que l’Albert ha definit i explicat). Aquest exercici, ha posat a prova la meva capacitat d’improvisació i resolució d’un conflicte a banda de posar-me en el paper de mestra.
Però sense dubte, la part que més m’ha agradat ha estat la d’observar i analitzar el comportament dels meus companys fent el rolplying en quant a la postura del cos, el to de la veu, els gestos i les mirades entre d’altres factors. Sobre tot, he de destacar la part en que Marta feia de pare autoritari i s’aixecà de males formes cap a la mestra va ser molt bo i vam riure molt. La veritat és que ha sigut tota una experiència i m’ha agradat molt. M’ho he passat molt bé.
Avui hem recuperat la classe que van perdre fa dues setmanes. La classe d’avui m’ha agradat perquè hem rigut molt i ha sigut molt grata i amena. Hem fet un Rolplying que consisteix en l’atribució fictícia d’uns personatges i la seva representació.
Encara que soc vergonyosa, avui m’ho he deixat a casa perquè he a hagut d’interpretar el paper d’una mestra que ha de fer una entrevista a uns pares de tipus indulgent, és a dir, passius (conceptes que l’Albert ha definit i explicat). Aquest exercici, ha posat a prova la meva capacitat d’improvisació i resolució d’un conflicte a banda de posar-me en el paper de mestra.
Però sense dubte, la part que més m’ha agradat ha estat la d’observar i analitzar el comportament dels meus companys fent el rolplying en quant a la postura del cos, el to de la veu, els gestos i les mirades entre d’altres factors. Sobre tot, he de destacar la part en que Marta feia de pare autoritari i s’aixecà de males formes cap a la mestra va ser molt bo i vam riure molt. La veritat és que ha sigut tota una experiència i m’ha agradat molt. M’ho he passat molt bé.
Bon dia a tothom!!
En aquestes següents entrades, exposare alguns del millors dies que, per a mí, hem viscut durant aquest primer semestre a la universitat.
D'aquesta manera, podreu ser conscients d'algunes de les nostres rialles i potser també plors que hem viscut durant aquest curs a l'assignatura de: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic de la Primera Infància.
Espero que us agradi,
Nieves.
En aquestes següents entrades, exposare alguns del millors dies que, per a mí, hem viscut durant aquest primer semestre a la universitat.
D'aquesta manera, podreu ser conscients d'algunes de les nostres rialles i potser també plors que hem viscut durant aquest curs a l'assignatura de: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic de la Primera Infància.
Espero que us agradi,
Nieves.
Bon dia a tothom!
En aquesta nova entrada, parlaré sobre una visita molt especial que hem fet les meves companyes i jo. Hem anat al col·legi de Sa Graduada!!
El motiu d'això, era poder coneixer una mica més aprop la realitat de l'aula i el funcionament de la mateixa.
La veritat és que hem siguit molt ben rebudes per dues mestres d'infantil, les qual ens han explicat cóm és un dia normal a les seves aules. Ens van explicar que primer de tot pasaven llista a la catifa i que tot succeïa segons el planing del dia.
Personalment, em va agradar molt perquè ens van contar coses xulíssimes que feien amb els nens!! per exemple, ens van explicar que tenien una "bossa mágica" en la que una vegada a la setmana, un nen havia de portar un objecte de la seva casa i ficar-la dins. D'aquesta manera, els altres nens havien d'intentar adivinar què era només tocant-lo, sense poder mirar, i tampoc no podien dir el nom de l'objecte sinó que havien de descriure'l. D'aquesta manera, els nens practicaven el vocabulari i la descripció. A més a més, és molt emocionant perquè aquell dia, el nen que ha potat l'objecte es sent molt especial.
Unes altres pràctiques que realitzaven amb els nens i que em va cridar molt l'atenció, és alhora de practicar la lectoescriptura. Aquestes nens, no escribien a fitxes ni quadernets, en tot cas això era en darrer lloc, el que feien, era per exemple anar al pati i amb cordes posades al terra, havien de seguir el contorn de la lletra caminant pel damunt. Una altra pràctica, consistia en omplir tota una taula de farina i amb el dit, havien de fer el contorn de les lletres.
Un altra activitat, es relacionava amb treballar allò que els nens els haguès cridat l'atenció com per exemple una clínica veterinari i, a partir d'aquell fet, treballaven els materials, els animals etc i llavors feien un racó de vaterinari on els nens practicaven el joc simbólic. D'aquesta manera, duien a terme el currículum de manera globalitzada. A més a més, van fer un petit comentari sobre el rebuig cap a l'ús dels llibres de text i les fitxes en aquestes edats. I pens que tenen tota la raó.
La veritat, és que vaig quedar alucinada quan ho contava perquè em pareixen activitats super innovadores i que segueixen totalment la línia constructivista que és, en definitiva, la que tots hauriem de perseguim. Finalment, només em queda dir que pens que aquest col·legi i en especial aquestes mestres, realitzen un treball magnífic i espero, en un futur, poder arribar a fer-ho jo també.
Un petó,
Nieves.
En aquesta nova entrada, parlaré sobre una visita molt especial que hem fet les meves companyes i jo. Hem anat al col·legi de Sa Graduada!!
El motiu d'això, era poder coneixer una mica més aprop la realitat de l'aula i el funcionament de la mateixa.
La veritat és que hem siguit molt ben rebudes per dues mestres d'infantil, les qual ens han explicat cóm és un dia normal a les seves aules. Ens van explicar que primer de tot pasaven llista a la catifa i que tot succeïa segons el planing del dia.
Personalment, em va agradar molt perquè ens van contar coses xulíssimes que feien amb els nens!! per exemple, ens van explicar que tenien una "bossa mágica" en la que una vegada a la setmana, un nen havia de portar un objecte de la seva casa i ficar-la dins. D'aquesta manera, els altres nens havien d'intentar adivinar què era només tocant-lo, sense poder mirar, i tampoc no podien dir el nom de l'objecte sinó que havien de descriure'l. D'aquesta manera, els nens practicaven el vocabulari i la descripció. A més a més, és molt emocionant perquè aquell dia, el nen que ha potat l'objecte es sent molt especial.
Unes altres pràctiques que realitzaven amb els nens i que em va cridar molt l'atenció, és alhora de practicar la lectoescriptura. Aquestes nens, no escribien a fitxes ni quadernets, en tot cas això era en darrer lloc, el que feien, era per exemple anar al pati i amb cordes posades al terra, havien de seguir el contorn de la lletra caminant pel damunt. Una altra pràctica, consistia en omplir tota una taula de farina i amb el dit, havien de fer el contorn de les lletres.
Un altra activitat, es relacionava amb treballar allò que els nens els haguès cridat l'atenció com per exemple una clínica veterinari i, a partir d'aquell fet, treballaven els materials, els animals etc i llavors feien un racó de vaterinari on els nens practicaven el joc simbólic. D'aquesta manera, duien a terme el currículum de manera globalitzada. A més a més, van fer un petit comentari sobre el rebuig cap a l'ús dels llibres de text i les fitxes en aquestes edats. I pens que tenen tota la raó.
La veritat, és que vaig quedar alucinada quan ho contava perquè em pareixen activitats super innovadores i que segueixen totalment la línia constructivista que és, en definitiva, la que tots hauriem de perseguim. Finalment, només em queda dir que pens que aquest col·legi i en especial aquestes mestres, realitzen un treball magnífic i espero, en un futur, poder arribar a fer-ho jo també.
Un petó,
Nieves.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
