En aquesta nova entrada, vull fer una petita reflexió sobre la meva percepció en quant al primer any de carrera d’Educació Infantil a la UIB d’Eivissa.
Aquest any, l’he començat amb moltes ganes i il•lusions. Començava per a mi una nova etapa plena d’inquietuds i pors però també de curiositat i interès per tot el que anava a conèixer de nou.
A grans trets he de dir que aquest ha estat un bon any acadèmic per a mi, ja que a banda dels grans companys i professors que he tingut, les matèries impartides han estat molt adient. Lògicament, algunes han sigut més difícils que d’altres i algunes més interessants que altres. Però en general han sigut molt satisfactòries.
D’altra banda, voldria fer una petita referència a la videoconferència. Abans de cursar el primer any de carrera, havia escoltat molt sobre la videoconferència i, com és d’esperar, tot era dolent. La veritat és que ara que tinc criteri personal, he de dir que no és tan dolent com m’havien fet pensar. La veritat és que no és el mateix que tenir al professor presencialment però, no obstant això, és una altra manera de fer classe. Segons la meva opinió, la videoconferència requereix una gran voluntat per part de l’alumnat però penso que tenim una edat en la que cadascun és conscient del que ha de fer.
En definitiva, penso que a pesar dels inconvenients de ser el primer any en que tot és nou i anem una mica perduts, la veritat és que considero que ha estat un bon inici per dur a terme un aprenentatge molt positiu com a futura mestra d’Educació Infantil.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
